Autors i Autores

Andreu Nin
1892-1937

Andreu Nin, l'any 1901.
Andreu Nin amb la seva dona Olga l'any 1921.
Andreu Nin durant la seva estada a Moscou com a Secretari de la Internacional Sindical Roja.
Andreu Nin, de tornada a Barcelona, el 1930.

Biografia

Andreu Nin i Pérez neix al Vendrell, al Baix Penedès, el 4 de febrer del 1892.

Estudia Magisteri a Tarragona i, el 1909, es trasllada a Barcelona per estudiar Magisteri Superior. Quan acaba els estudis exerceix com a docent a l'Escola Horaciana i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Comença la seva carrera política en el terreny del catalanisme republicà, a partir del 1911, a la Unió Federal Nacionalista Republicana. També s'orienta cap al socialisme i, d'aquesta manera, l'any 1913 entra a la Federació Socialista Catalana. Aquests anys col·labora en diaris i publicacions diversos com El Baix Penedès, La Justicia Social, El Poble Català o La Publicidad.

Marcat per la Revolució Russa del 1917, l'any següent organitza el Sindicat de Professions Liberals. El 1919 s'afilia a la CNT i el 1920 ingressa a la secretaria del Comitè Nacional. L'any 1921 participa al primer congrés de la Internacional Sindical Roja que se celebra a Moscou. La delegació de la CNT convidada al congrés la completen Joaquim Maurín, Hilari Arlandis i Jesús Ibáñez. Andreu Nin va ser escollit com a membre del Secretariat de la Internacional Sindical Roja i s'estableix a Moscou fins al 1930.

A Rússia participa activament de la vida política soviètica i, d'aquesta manera, arriba a formar part del Partit Comunista Rus i a ser diputat del soviet de Moscou. També va fer d'amfitrió de visitants com Josep Pla o Francesc Macià i es va casar amb Olga Tarèeva, amb qui va tenir dues filles. Malgrat la seva intensa activitat política, durant aquests anys també es dedica a l'estudi dels clàssics russos. Després de la mort de Lenin, l'any 1924, viu de prop l'arribada al poder d'Stalin i, el 1926, s'adhereix a l'Oposició Internacional d'Esquerra que encapçalava Trotski. Aquest fet li va suposar la suspensió de tots els seus càrrecs i va ser expulsat del Partit Comunista de la Unió Soviètica i, finalment, de l'URSS.

A la tardor del 1930 torna a Barcelona i organitza l'Esquerra Comunista, secció espanyola de l'Oposició Internacional d'Esquerra trotskista. També es dedica a la traducció de clàssics russos i escriu articles en premsa i participa en conferències i cursets. L'any 1930 apareix el títol Les dictadures dels nostres dies, on l'autor respon l'obra de Francesc Cambó titulada Les dictadures, apareguda un any abans. El 1935 publica Els moviments d'emancipació nacional i, durant aquests anys, també escriu títols diversos en castellà com El proletariado español ante la revolución (1931), Los Soviets: su origen, desarrollo y funciones (1932) Manchuria y el imperialismo (1932) o Las organizaciones obreras internacionales (1933), entre d'altres.

L'any 1934 participa, juntament amb altres partits i agrupacions sindicals, en la creació de l'Aliança Obrera en defensa del Front Únic contra el feixisme i, el 1935, participa en la constitució del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Quan comença la Guerra Civil, Andreu Nin passa a ser el màxim dirigent del partit i, el setembre del 1936, es converteix en conseller de Justícia de la Generalitat. Amb tot, només ocuparà el càrrec durant dos mesos i mig degut a la pressió del PSUC, que aleshores era l'intermediari amb Moscou. El 16 de juny del 1937, la policia secreta soviètica el detingué i, acusant-lo d'agent feixista al servei d'Alemanya, va ser torturat i assassinat a Alcalá de Henares.

A banda, dels seus textos polítics, Andreu Nin va realitzar una important tasca com a traductor literari del rus d'obres com La primera noia (1935), de Bogdànov, Crim i càstig (1929), de Dostoievski, El Volga desemboca al mar Caspi (1931), de Pilniak, o Anna Karènina (1933), de Tolstoi, entre d'altres. També traslladà al català i al castellà textos de Trotski com Mis peripecias en España (1929) o Què ha passat? (1935) i les Cartas íntimas de Lenin.