El sol mai no es pon (sobre els meus fills).
Finals del XIX. Els Jofre són una família de roters d'Andratx que han de sobreviure com poden, fins i tot entrant contraban. Quan es convoca una lleva de soldats per les guerres de Cuba i Filipines, un dels germans surt escollit, i se n'alegra, perquè creu en la missió civilitzadora d'Espanya. L'altra germà se presenta voluntari en lloc del fill d'una família rica, per tal de desempenyorar sa família i ajudar-la a sortir un poc de la misèria, tot i que pensa que tots els pobles —també els cubans i filipins— tenen el dret i el deure de lluitar per la seva llibertat. Un error administratiu fa que un sigui destinat a Cuba i l'altre a Filipines, la qual cosa permet descriure les dues campanyes amb molta informació real, a més dels records i sensacions personals de l'autor, que s'ha documentat amb fons i vivències personals dels tres països.
El títol és prou expressiu: els imperis se basteixen amb la sang del poble.
Espai i temps de l'aventura: Andratx, Cuba, Filipines
Descriptors: La ceguesa egoista de les oligarquies, que fan servir el proletariat del seu propi país per mantenir sotmès el de les colònies. Tanmateix, les persones poden estimar-se malgrat que llurs banderes siguin distintes.
Personatges: Imaginaris: Els germans Jofre: Ramon, idealista, encuriosit, lector, pacifista; i Jordi, materialista, vital, caçador agosarat; els pares, la germana, el mossèn, el fill dels rics del poble, Isabel, Carmen. Reals: Tots els altres: Weyler, Rizal, Eloy Gonzalo, Maceo...
Edat: > 14