"Malson és una part de la crònica negra. A la manera de Hitchcock, Àngels Moreno ha escrit una novel·la amb una estructura eminentment cinematogràfica on el suspens és l'ingredient principal [...]. El que continua, inclosa la inquietant mirada de Salima, la néta de Valerià, forma part del misteri que els lectors podran descobrir [...] per a mostrar-nos les passions més baixes d'uns personatges en aparença domèstics".

(Begonya Soler. L'Illa, hivern 2000)

* * *

"Malson és una narració inquietant. Des dels principi intuïm que alguna cosa no va bé amb Irene, una dona que ha passat la cinquantena i s'acaba de casar per segona vegada [...] La primera de les tres parts del llibre és una joia: en acabar les setanta pàgines ens hem vist sobtadament immersos en una realitat versemblant però hostil, amb un munt de personatges focalitzats des d'una primera persona protagonista de ment lúcida, perspicaç, però alhora angoixada per les coses que anem descobrint a una velocitat molt encertada i sense vessaments oceànics de llàgrimes".

(Joan Manuel Matoses. Caràcters, abril 2001)

* * *

"Irene és un personatge que trenca l'estereotip d'esposa i mare més o menys (in)satisfeta amb els quefers de mestressa de casa; és adulta, madura, independent i molt bé pot representar un tipus de dona actual. [...] La novel·la té dues parts -tres, però la tercera són les nou pàgines del desenllaç- diferenciades pel punt de vista: una primera persona minuciosa que descriu l'interior d'Irene, la protagonista, i una narració en tercera persona. Àngels Moreno explica aquest recurs de la manera següent: "el canvi de veu em proporcionava una certa distància, em permetia que la protagonista no estiguera tan endinsada com en la primera part en allò que li estava succeint, em calia allunyar un poc el personatge de les coses".

(Arantxa Bea. L'Illa, primavera 2001)

* * *

"Jo vaig emprar tres sessions de lectura reposada perquè anava cercant, a més de la trama argumental, paraules, frases o paràgrafs que m'acostaren a les etapes de creació i vaig trobar trossos d'inestimable valor literari".

(Joan Climent. Levante-EMV, 3 de maig de 2001)