Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és escriptora i ha treballat de professora de llengües estrangeres.

La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb la publicació del llibre de contes Si és no és, premi Ribera d'Ebre, i la novel·la No se sap mai (1996). A partir d'aquests dos llibres passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l'any 1998 amb la novel·la Com unes vacances, Premi Prudenci Bertrana i Premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció, amb Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2003). Continua la seva producció literària amb les novel·les Un home de paraula (2006), premi Salambó i Maria Àngels Anglada, Una tempesta (2009), La dona veloç (2012), que rep el Premi Ramon Llull, i L'aniversari (2016). És reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura del 2013.

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà amb molt bona acollida, i té obra traduïda al francès, l'hongarès, l'italià i el neerlandès. La seva obra és constantment reeditada.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Documentació i textos X. R. Trigo i Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies: © Carme Esteve/AELC (2012).