Dolors Monserdà i Vidal neix a Barcelona el 10 de juliol de 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. És escriptora i s'interessa pels moviments socials i religiosos de la seva època. La seva dedicació i anàlisi sobre la condició de la dona la situen com a una de les primeres feministes del nostre país. Després d'un primer moment en què escriu en castellà, fins al 1875, abraça la llengua pròpia i du a terme nombrosos projectes literaris. Les seves amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part també per la professió del seu pare, qui relligava llibres mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves amistats més influents és la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual publica una biografia, Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, el 1915.

Durant els primers anys conrea amb força èxit la poesia, una tasca que li val, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores ha estrenat una obra teatral, Teresa o un jorn de prova (1875). Com a poeta escriu obres de caràcter religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuneix en llibres com Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix, és la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.

Però Monserdà excel·leix sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora s'evadeix dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, el que és cert és que les seves obres vehiculen una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista sociocultural com ideològic. La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps fa que les seves novel·les vagin més enllà de la literatura i arribin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que obté el favor de molts dels seus contemporanis.

D'entre les seves novel·les, destaca sobretot La fabricanta (1904), on retrata una dona modèlica que va pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un esforç laboral considerable. Va, doncs, contra una idea bovarista de la dona i escriu amb la intenció de construir una novel·la sobre la mítica burgesia barcelonina. Altres títols seus, com ara La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) o La Quitèria (1906), segueixen la mateixa línia quant a una consideració de la novel·la com a eina per influir en el seu entorn.

Tampoc no es pot deixar de banda la seva activitat com a dona compromesa amb la causa feminista –sempre des d'unes posicions molt marcades ideològicament, inspirades per la doctrina social de l'Església. Promou iniciatives com el Patronat d'Obreres de l'Agulla i escriu sobre el paper de la dona en els fets de la Setmana Tràgica, a més de col·laborar a la premsa de l'època, sobretot a La Renaixença. Tot i això, la vertadera significació de l'obra i la figura de Dolors Monserdà no han estat encara estudiades amb la profunditat que mereix, i atesa la influència que va tenir durant la segona part del segle XIX i els primers anys del segle XX.