Joan M. Monjo (Gandia 1957-2007). Narrador, prosista, novel·lista, agitador cultural i professor d'institut.

Tot i escriure novel·les com Ducat d'ombres (Premi Andròmina, 1982) i ¡Esborreu-me el record! (1988), el seu ideari poètic influït per la relació romàntica entre Natura i Poesia el porta a cultivar sobretot peces literàries curtes, moltes d'elles provinents de dietaris no publicats de manera aglutinada, i que han anat veient la llum de manera desordenada, tant en reculls (Oh!, 1980, premi Joanot Martorell de Gandia; Les quatre estacions [amb Ignasi Mora i Josep Piera], 1986, Premi de la Crítica; 77 mirades a un mateix paisatge, 2005), com en revistes i suplements o seccions culturals de publicacions periòdiques (Lletres de Canvi, Tossal, Canigó, Cairell, L'Espill, El·lipsi, Ullal, Bagalina, Daina o Cavall Fort). L'any 2017 se'n publica un recull a Oh! Dietaris inèdits.

L'actitud literària vitalista de Monjo fa que s'endinsi així mateix en la narrativa juvenil (Les ales d'Àngel Vidal, 1985) i en la recuperació històrica de personatges d'interès cultural (Lluís Català: l'home i l'escriptura, 1985), així com també el fa passar a ser un destacat dinamitzador cultural que s'implica en el món cultural valencià i català a través de diverses col·laboracions a programes radiofònics i altres iniciatives col·lectives.

Joan M. Monjo va ser vocal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel País Valencià del 1985 al 1986.


Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l'AELC.
Fotografies: arxiu personal de la família de Joan M. Monjo.
Agraïments a la família de l'autor, en especial a Xavier Lledó i Noguera, i al CEIC Alfons el Vell.