Manuel Molins i Casaña neix a l'Alfara del Patriarca (València) el 1946. Cursa diversos estudis fins a llicenciar-se en les Universitats de Santo Tomasso de Roma i de València. Però la seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de caire personal. Els conservatoris d'Art Dramàtic de finals del franquisme no oferien, ni de bon tros, les condicions necessàries i Manuel Molins inicia una intensa activitat al marge, seguint cursos amb professors de l'Escola de Madrid i l'Institut del Teatre de Barcelona a més d'altres a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Molt aviat du aquestes idees a la pràctica fundant el Grup 49 de teatre independent, amb el qual participa de l'ambient que al voltant de la dècada de 1970 treballa per la recuperació de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià. El Grup 49 té com a propòsit ampliar la base comuna al teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment: el teatre de Beckett, Brecht o Müller, entre d'altres. Amb aquest grup és convidat a encontres i trobades per tot l'Estat, i molt especialment al Festival Internacional de Teatre Independent de Sant Sebastià. També és gerent i programador d'Studio S. A. i participa a nombrosos seminaris i activitats.

Com a dramaturg no sols és autor de textos teatrals sinó que també s'ha interessat per la direcció escènica i el muntatge d'espectacles partint de textos o poemes d'autors com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda o Arthur Rimbaud. Ha col·laborat en nombrosos espectacles, des del suport textual a la direcció, passant per l'escenificació i el muntatge amb grups com Horta Teatre, La Tarumba d'Alzira o Bòbila Teatre, entre d'altres, així com amb la productora d'espectacles privada Focus.

Manuel Molins és un autor prolífic amb obres d'una gran diversitat formal i de temàtica i intencionalitat molt variades. Sense comptar una part important de la seva obra, que es manté inèdita, ha publicat una trentena d'obres, com ara Dansa del vetlatori (1978), retaule de la Guerra de Successió al País Valencià amb més de cent representacions; Quatre històries d'amor per a la reina Germana (1981), que rep el Premi Ciutat d'Alcoi de Teatre del 1981; Centaures, (1985), Premi Ciutat de València del 1982 i estrenada el 1995; Ni tan alts, ni tan rics (1989), Els viatgers de l'absenta (1990), Premi Ciutat de València del 1989; Ombres de la ciutat (1992), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 1993; Trilogia d'Exilis (1999), que recull les peces Diònysos (1979), Els viatgers de l'absenta (1990) i La Màquina del Doctor Wittgenstein (1987), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i Premi de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana del 1999; Rosegó, el rodamón (2001), adreçat al públic familiar; Abu Magrib (2002), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2002 que, escrita deu anys abans, és un dels primers textos dramàtics que tracten el tema de la immigració; La Divina Tramoia (2002), Elisa (2003), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2003; Combat (l'última cinta de Maria Callas) (2006), escrita el 1989 i premiada amb la Crítica dels Escriptors Valencians del 2007; Sabates de taló alt (2006), una peça escrita el 1985 inspirada i dedicada a les actrius valencianes Empar Puig i Rosanna Pastor; El ball dels llenguados (2006), escrita el 1999, revisada el 2004 i estrenada el 2005; Monopatins (Skaters) (2007), Dones, dones, dones (2009), Premi Octubre de Teatre del 2009 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2010; Els valents de Valor (2010), una obra per al públic familiar amb personatges de les rondalles d'Enric Valor, i València, Hollywood, Iturbi (2012), que recupera la figura del pianista i compositor Josep Iturbi, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2013, entre altres.

Manuel Molins ha estat membre del Consell Assessor de Teatre, i de la Comissió de Dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

El 2008 es publica el volum Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins, que recull les ponències del I Simposi Internacional d'Arts Escèniques de la Universitat d'Alacant, centrat en l'obra de l'autor valencià i en el qual intervenen divuit especialistes de diverses universitats catalanes i estrangeres.