Obra primerenca que no ofereix cap indici de datació. Es tracta d'un poema de 211 versos de codolada on Bernat Metge fa una cínica paròdia d'un sermó moralitzador amb una sèrie de consells càustics i desvergonyits. L'estructura de la petita obra coincideix amb les parts d'un sermó seriós. Comença posant un tema de disertació de la mateixa manera que els predicadors glossen en les seves prèdiques uns versicles de l'Escriptura. El sentit és diàfan: que cadascú segueixi el corrent del seu temps, perquè, si no ho fa es trobarà sol i sense diners.