Marta Mata
1926-2006
L'autora.
Pilar Benejam i Marta Mata.
Marta Mata, el 1987.
L'autora amb Pilar Benejam.
L'autora a la biblioteca, amb Pilar Benejam.
L'autora amb Pasqual Maragall.
L'autora a Saifores, el 2003, amb Benet Jané i Vicens Abellan.
L'autora.
Marta Mata, el 1999.
Biografia
Marta Mata i Garriga va néixer a Barcelona el 26 de juny de 1926. Fa els estudis d'educació primària als Grups Escolars Baixeras i Pere Vila i el 1937 comença el batxillerat al prestigiós Institut-Escola de la Generalitat, a la secció del Parc de la Ciutadella. Acaba el batxillerat el 1943 al mateix centre, però ara sota el nom d'Instituto Verdaguer. El 1944 es trasllada a Cal Mata, la casa familiar de Saifores (Baix Penedès), on es desvetlla la seva vocació de pedagoga, sota el mestratge de la seva mare, també mestra. Des de Cal Matas impulsa diversos projectes pedagògics mentre es llicencia en Filosofia i Lletres (1957). Amb el temps, Cal Matas s'ha convertit en un centre de convivència i estudi, amb una biblioteca molt completa. El 1984 es constitueix la Fundació Àngels Garriga de Mata, el patronat i el consell de la qual presideix la mateixa Marta Mata fins a la seva mort.
Seguint el mestratge d'Alexandre Galí, Artur Martorell i Jordi Rubió, el 1965 Marta Mata es trasllada a Barcelona per fundar, juntament amb altres mestres i de forma clandestina, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, a la qual es dedica completament. També comença altres projectes que han estat la base de la renovació pedagògica de l'escola a Catalunya en els darrers trenta anys, una feina feta sempre en connexió amb altres entitats docents d'universitats i institucions de la resta de l'Estat espanyol, Portugal, França, el Regne Unit, Itàlia o Xile. A Rosa Sensat, hi organitza programes de formació de mestres, com ara les Escoles d'Estiu i s'especialitza en l'ensenyament de les "llengües en contacte" a l'escola, en la didàctica de la llengua escrita i en la fonologia catalana i castellana.
Més endavant, participa en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Autònoma (1971) i, l'any següent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d'aquell moment desplega un extens programa d'investigació sobre l'ensenyament de la llengua catalana, i esdevé mestra de mestres.
Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. A banda dels llibres d'exercicis i de didàctica de la fonètica, la lectura i l'escriptura, crea o adapta contes infantils, i escriu multitud d'articles de pedagogia i de política educativa en periòdics i revistes com Cuadernos de Pedagogía, Perspectiva Escolar —impulsada per ella mateixa el 1974— o Infància, en què escriu editorials i guions temàtics en els respectius consells de redacció. És directora pedagògica de les col·leccions Desplega Vela, La Galera d'Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l'editorial La Galera), La Clau de "Rosa Sensat" (Onda) i Rondalles de Menorca (Menorca). A més a més és assessora d'altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col·leccions o llibres de caràcter educatiu. Entre les seves publicacions polítiques cal destacar la declaració "Per una Nova Escola Pública" de 1975.
Marta Mata també desplega una llarga trajectòria política des que el 1977 esdevé parlamentària al Congrés dels Diputats pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Es dedica a tasques relacionades amb l'ensenyament i la renovació pedagògica i desenvolupa programes en pro de la igualtat d'oportunitats, així com es converteix en una defensora de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya i la normalització de l'ús del català a les universitats. Altres projectes a destacar són: l'organització del I Congrés de Moviments de Renovació Pedagògica, patrocinat pel Ministerio de Educación (1983) o l'impuls del moviment "Ciutats Educadores" des de la regidoria de Barcelona (1990-1995). Paral·lelament, esdevé vicepresidenta del Consell Escolar de l'Estat des de la seva creació, el 1986, organisme que presideix fins a la seva mort.
Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfons X el Savi (1990), la medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2002, el premi Ramon Fuster.
Mor el 27 de juny de 2006.
Seguint el mestratge d'Alexandre Galí, Artur Martorell i Jordi Rubió, el 1965 Marta Mata es trasllada a Barcelona per fundar, juntament amb altres mestres i de forma clandestina, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, a la qual es dedica completament. També comença altres projectes que han estat la base de la renovació pedagògica de l'escola a Catalunya en els darrers trenta anys, una feina feta sempre en connexió amb altres entitats docents d'universitats i institucions de la resta de l'Estat espanyol, Portugal, França, el Regne Unit, Itàlia o Xile. A Rosa Sensat, hi organitza programes de formació de mestres, com ara les Escoles d'Estiu i s'especialitza en l'ensenyament de les "llengües en contacte" a l'escola, en la didàctica de la llengua escrita i en la fonologia catalana i castellana.
Més endavant, participa en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Autònoma (1971) i, l'any següent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d'aquell moment desplega un extens programa d'investigació sobre l'ensenyament de la llengua catalana, i esdevé mestra de mestres.
Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. A banda dels llibres d'exercicis i de didàctica de la fonètica, la lectura i l'escriptura, crea o adapta contes infantils, i escriu multitud d'articles de pedagogia i de política educativa en periòdics i revistes com Cuadernos de Pedagogía, Perspectiva Escolar —impulsada per ella mateixa el 1974— o Infància, en què escriu editorials i guions temàtics en els respectius consells de redacció. És directora pedagògica de les col·leccions Desplega Vela, La Galera d'Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l'editorial La Galera), La Clau de "Rosa Sensat" (Onda) i Rondalles de Menorca (Menorca). A més a més és assessora d'altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col·leccions o llibres de caràcter educatiu. Entre les seves publicacions polítiques cal destacar la declaració "Per una Nova Escola Pública" de 1975.
Marta Mata també desplega una llarga trajectòria política des que el 1977 esdevé parlamentària al Congrés dels Diputats pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Es dedica a tasques relacionades amb l'ensenyament i la renovació pedagògica i desenvolupa programes en pro de la igualtat d'oportunitats, així com es converteix en una defensora de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya i la normalització de l'ús del català a les universitats. Altres projectes a destacar són: l'organització del I Congrés de Moviments de Renovació Pedagògica, patrocinat pel Ministerio de Educación (1983) o l'impuls del moviment "Ciutats Educadores" des de la regidoria de Barcelona (1990-1995). Paral·lelament, esdevé vicepresidenta del Consell Escolar de l'Estat des de la seva creació, el 1986, organisme que presideix fins a la seva mort.
Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfons X el Savi (1990), la medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2002, el premi Ramon Fuster.
Mor el 27 de juny de 2006.