Comentaris d'obra
[Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants]
Entenedor i descrit amb detall, hi trobem itineraris que ens conviden a recórrer-los. Encara que ja coneguem alguns dels indrets, us vindran ganes d’anar-hi, només de donar un cop d’ull als gràfics que acompanyen les acurades descripcions. Fets a escala i amb corbes de nivell, els camins, els distints elements, els símbols i els topònims, hi són grafiats amb un detall clar, net, precís, efectiu, goso dir com no havia vist mai. Un munt d’il·lustracions fotogràfiques i uns dibuixos panoràmics de l’Òscar i el seu germà Albert arrodoneixen els treballs. L’estructura del llibre és digna de ressaltar, facilita les consultes. Quadres de recorregut, de punts d’interès, dades d’arbres destacats, de les fonts, surgències i bassals, de les cavitats, relació d’abreviatures, bibliografia i índexs toponímic i onomàstic donen fe del meticulós treball. És d’admirar i gran satisfacció per als amants de l’excursionisme veure com un jove escalador, no sols sap mesurar-se amb les més variades i difícils vies, sinó que practica el genuí excursionisme català, recollint informació i dades de tota mena sobre el terreny, en arxius i documents, parlant amb les persones, i és capaç de reeixir amb una publicació com aquesta, aportant-hi els coneixements i les tecnologies d’avui.
(Albert Antonell Ribatallada. Forja, núm. 1.342, 2008)
* * *
[La Castellassa de can Torras. Història, tradició i llegenda]
Aquest ha estat un llibre certament sorprenent. Per a mi, que mai he practicat l’escalada, la Castellassa de can Torras és poc més que una de les diverses formes característiques del massís de Sant Llorenç del Munt. I, en conseqüència, era del tot desconeixedor de tot el material que l’autor d’aquest llibre ha estat capaç de recollir per tal d’escriure-hi una autèntica biografia d’aquesta roca. […] En resum: un llibre ben curiós que explica tot allò que es pot explicar d’una roca singular de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. El volum d’atenció que ha rebut la Castellassa és, com bé ho demostren les 160 pàgines del llibre, realment considerable i això fa que sigui un fenomen gairebé únic al nostre país. Potser, ens diu l’autor, només el Cavall Bernat de Montserrat podria explicar que ha rebut un nivell d’atenció similar.
(Xavier Caballé. Antiga web Llibrevell.cat, 20 de juny de 2010)
* * *
L’edició és una bona notícia, sobretot per l’excel·lent divulgació de vies inèdites, de dificultat mitjana, molt aptes per a joves i veterans escaladors, obertes sempre des de baix i amb estricte criteri clàssic. […] Per als que basen els valors de l’escalada només en la dificultat, desaconsello aquest treball dels germans Masó, perquè podrien sentir-se decebuts en adonar-se que els termes dificultat i bellesa, aplicats en segons quines ascensions, poden ser antagònics. El llibre és una porta oberta a la sensibilitat. L’Òscar i l’Albert mostren bé el seu bon criteri sobre aquest valor intangible i imaginatiu del joc de la conquesta. La seva intuïció els porta a endinsar-se per paratges vegetals recòndits, tot cercant la possibilitat de trobar, dins d’un món selvàtic, l’última cota que encara resta verge. És el goig per descobrir la darrera llegenda amagada en l’indret més oblidat i desconegut, en el lloc ocult i secret on resoldre el màgic camí de l’escalada més clàssica i primigènia.
(Àngel Casanovas Crespo. Pròleg del llibre Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac, 2011, p.5-6)
* * *
Em plau escriure aquestes línies preliminars d’aquest tan ben estructurat i interessant treball, el qual deixa ben alt el pavelló d’aquesta col·lecció Vila d’Esparreguera, la qual vaig tenir l’honor d’encetar. […] Malgrat el títol, és bastant més que un catàleg de roques i agulles monolítiques, perquè s’hi contemplen aspectes geogràfics, geològics i d’història de l’escalada a la zona. […] Vull insistir que no és destinat solament als escaladors, sinó que també és de lectura profitosa i amable per als excursionistes i el públic en general, i que omple un buit en la bibliografia sobre l’escalada a Catalunya, a més de representar, sense cap mena de dubte, una fita important per al coneixement del medi natural d’Esparreguera
(Àngel Manuel Hernández Cardona. Pròleg del llibre Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases, p.9-10, 2018)
* * *
Entremos ya en materia. Para adentrarnos en este mundillo tan poco explorado todavía, fuera de algunos artículos de pirineístas galos del siglo XIX, nada como el texto que preparó para su difusión la editorial madrileña Desnivel:
"Desde tiempos inmemoriales, el ser humano se ha dedicado a explorar todos los rincones del planeta. Uno de los lugares que más se ha resistido a ser pisado por el hombre ha sido la montaña. Sus primeros visitantes lo hicieron movidos por la necesidad, pero desde nuestro pasado más inmediato, los motivos empezaron a ser muy distintos: la curiosidad, la ciencia y el placer de disfrutar de grandes paisajes llevaron hasta sus cumbres a los primeros científicos, geólogos, turistas y alpinistas. Muchos quisieron dejar huella de su paso en lo que llamamos libros de cima. Libros de Cima repasa la historia más reciente de las montañas a partir del estudio de sus vestigios y sus libros de registro de cima."
(Alberto Martínez Embid. "El Libro de los Libros de Cima", publicat al seu blog de Desnivel, febrer de 2018. En línia)