Mariona Masferrer i Ordis, neix el dia u de febrer del 1953. És llicenciada en psicologia clínica per la UAB, fa estudis de formació com a psicoanalista i exerceix durant divuit anys, fins que circumstàncies familiars la porten a deixar "temporalment" el consultori, decisió no gens fàcil de prendre però que, això no obstant, li permet fer, a estones, el que li ve de gust, i inesperadament escriu i una novel·la que, més inesperadament encara, li publiquen: es diu El fil d'Ariadna, i queda finalista del premi Donna. Tot seguit, arran d'un viatge a Santiago de Cuba, escriu El cosí de Cuba publicada per Alba Editorial; després Màxima, basada en la història d'una besàvia de mitjans del segle XIX que va néixer al poble mariner de L'Escala, i A punt de neu, sobre el contrast generacional d'avui dia; les dues últimes publicades per l'editorial Actéon. Una mica abans, però, va escriure un conte de cinquanta pàgines i el va enviar al premi Montserrat Roig, on va quedar segona, es deia Correspondència sui generis, però ha passat a tenir cent pàgines i dir-se Cartes a destemps. El 2015 publica Tambakunda, un viaje en dos direcciones, la biografia novel·lada d'un noi senegalès i el 2017 la novel·la històrica Via fora! Joan Pagès, síndic remença, 1431-1502.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autora.
Fotografia: Arxiu personal de l'autora.