En peu de guerra, sempre en peu de guerra.
Apiada'ns de tanta podridura
com ens serva l'horror, i que el cadàver
robe l'espant dolgut de les banderes.

Oh terra de la mort tumultuosa,
amb quina llei decretes la victòria?
Si l'home, l'enemic pitjor de l'home,
en un sol gest decau, que la venjança

li compte entre el saqueig l'artilleria
per a cobrar-se el delme, estupefacte.
Deu voraç, abandó terrible, fàstic.

Qui perd en les trinxeres moribundes,
claudica mediocre en el silenci.
Les hores són dimonis sense estirp.

(Del llibre La tristesa de Sòcrates. Barcelona: La Magrana, 2000, p. 16)

* * *

Cara al sol. L'alçament d'un braç en alt
deixa tan ben a l'aire les aixelles
que fan pudor a mort. Tothom morí
quan arribà l'instant de creure somnis.

Tot per la pàtria. A pesar de no
ser res aquesta por irrepremible
de creus cap per avall, lloaren tard
el coratge d'un èxode en suplicis.

Non plus ultra. Si paren mai les armes
que no siga l'angúnia que vol
l'escarni inútil. Una, gran i lliure.

Por el justo derecho de conquista.
No li cal a l'exèrcit triomfal
demanar cap perdó perquè és invicte.

(Del llibre La tristesa de Sòcrates. Barcelona: La Magrana, 2000, p. 29)

* * *

El patíbul, la forca, les croades,
la cadira de l'electrocutat,
fins el forn crematori i la cicuta,
les lapidacions, el crucifix,

també la guillotina, la foguera,
la cambra de gas, el tret al clatell,
l’estrangulació, el cotxe bomba,
la degolla, l’empalament, l’assot.

Progressar, progressem. Amb eficàcia
poblem els cementiris a pleret
amb morts que són de mort ben natural.

Tenim un gran futur prometedor.
I som civilitzats. Sabem què fer
per resoldre millor les discrepàncies.

(Del llibre La tristesa de Sòcrates. Barcelona: La Magrana, 2000, p. 37)

* * *

Tu, guerra santa, santa guerra que ets
l'escòria dels somnis, qui t'ha dit
l'herència fatal de tant dolor?
Qui t'ha fet intempèrie? En quin ensurt

t'encomanà la vida per afany
i nomenà l'angoixa d'un infern?
Un poble mor, i deixa arrere els ulls
de l'esperança. Arravatant-ho tot,

trenca la carn. Per què, si no? Per què?
Si les paraules sobren, mentiran.
L'enemic condecora tots els crits

amb el seu arsenal d'explosions.
L'esquelet descarrega l'os i fuig.
I ja no queda pedra sobre pedra.

(Del llibre La tristesa de Sòcrates. Barcelona: La Magrana, 2000, p. 62)