Cecília Alonso i Bozzo, més coneguda per Cecília A. Màntua, neix a Barcelona el 1905. És filla de l’actor, escriptor i dramaturg Gastó Alonso Manaut (Gastó A. Màntua) i de l’actriu Joana Bozzo i Vergés. 

Als vint anys comença a escriure a revistes cinematogràfiques com Cinegramas, Espectáculos i Films Selectos i des del 1934 col·labora als diaris Renovació i El Día Gráfico, on dirigeix el suplement “Feminal”. En aquest any s’incorpora com a redactora literària a la companyia cinematogràfica RKO Pictures. El 1947 escriu el guió del film Sinfonia del hogar, dirigit per Ignasi F. Iquino, i el 1949 col·labora en Un rincón de España de Jerónimo Mihura. Als anys cinquanta passa a ser cap del departament de publicitat de la productora cinematogràfica Paramount. 

És en el teatre, gènere conreat a bastament pels seus pares, on té els seus millors èxits. La majoria de les seves peces són estrenades a les sessions de radioteatre de Ràdio Barcelona com la seva primera obra, Ha passat una oreneta (1936) dirigida per Adrià Gual. Després de la Guerra Civil totes les obres són en castellà fins als anys cinquanta quan es produeixen les primeres emissions en català: La Pepa maca (1954), La cinglera de la mort (1955) o La cançó de la florista (1958). El seu teatre, de caire sentimental, folklòric i costumista té una gran acceptació popular i des de la ràdio passa als escenaris dels principals teatres barcelonins a més de les sales de teatre d’aficionats. En són una mostra: Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral (La pessebrista) (1960) o Història d’un mirall (1965). Cecília Alonso i Bozzo exerceix d’actriu en algunes de les seves obres.  

És abundant la seva producció de guions destinats al radioteatre de Ràdio Barcelona dirigit per Armand Blanch, la majoria en castellà. També en aquesta llengua és l’extensa relació de novel·les sentimentals escrites per a un tipus de literatura de consum: Nuestro amor es imposible (1944), El amor en silencio (1948), La novia del estudiante (1949) o Dos cartas de amor (1952). 

A més de l’emblemàtica obra teatral La Pepa maca (1954) –amb un miler de representacions– que va tenir versions en forma de novel·la i de lletra de sardana, el seu ressò popular continua amb Princesa de Barcelona (1959) i la sardana del mateix títol.

És destacable, en l’àmbit teatral, la seva contribució com a lletrista per als espectacles musicals del Paral·lel barceloní de la postguerra. Més divulgatius són els consells adreçats a les dones dels dos volums El libro de la mujer (1946) i El libro de la belleza (1955).  

Cecília Alonso i Bozzo mor a Barcelona el 26 d’agost de 1974.