"No sé com va ser, potser per compensar la decepció de no trobar el conte buscat, que jo em vaig aturar a llegir tot el que trobava. De fet vaig trobar un començament de novel·la, millor dit, la preparació de material per començar una novel·la. Era un dietari en diversos graus de fabulació, escrit amb el propòsit explícit d'emmagatzemar personatges i situacions. "La nit", un dels contes més reeixits, que publiquem ara per primera vegada, n'és un extracte. Vaig trobar també traduccions de l'anglès, d'un conte de Katherine Mansfield, d'un d'Aldous Huxley i el "Viatge a Itàlia" que, d'antuvi, em vaig pensar que també era una traducció, fins que Rosa em digué que durant una època s'havia dedicat a imaginar la vida d'una senyora anglesa que es deia com la protagonista del conte. Rosa no recordava res de "El viatge a Itàlia".

De fet el seu tema és molt semblant al dels altres contes i ara em sembla estrany que pogués dubtar que fos seu. Em sorprenia en aquest conte la munió de detalls d'una vida arrelada en un espai i una època, el descobriment de la capacitat de l'autora de moblar un món on les persones dinen i sopen, viuen en cases, tenen parents i amistats. I em meravellà que, tot i que en un pla més quotidià, els temes seguissin sent els mateixos que els d'altres contes, que el de "La nit", per exemple, d'ambient tan diferent. Però no només eren els mateixos temes dels altres contes, eren també els de la seva poesia.

En realitat no es pot parlar dels contes sense parlar de la poesia. El tema de la solitud es troba en tota l'obra i n'és la clau de volta."

(Helena Valentí: "Introducció", dins Contes. Barcelona: La Sal, 1985, p. 14-15)