Existeix una tradició literària femenina, tot i que diversos obstacles culturals han convertit l'escriptora i la seva obra en una entelèquia. Tradició i orfenesa presenta l'obra d'algunes de les personalitats més poderoses, en contextualitza la seva aparició, n'analitza l'encaix amb la tradició andocèntrica, i en dibuixa, cronològicament, la seva evolució. A través dels distints treballs sobre Maria-Antònia Salvà, Caterina Albert, Maria-Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria-Àngles Anglada i Maria-Mercè Marçal es descriu la genealogia del que ha significat la incorporació de la dona a l'escriptura al llarg del segle XX; però també, una vegada trencat el tabú de l'escriptura mateixa, aquest assaig esdevé un testimoni antropològic de la realitat que els va tocar viure. Els temes tractats, les formes d'escriptura i les relacions descrites són un fris important del segle XX català i europeu.

(Sinopsi)