David Jou i Mirabent (Sitges, 1953), és poeta i físic. En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura.

El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L'èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004). Entre la vintena de títols que componen aquesta obra destaquen A Barcelona (2004), Escuma i turbulència (2004), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d'ombres (1999), Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (1986), Mirall de vellut negre (1981), la trilogia Tapís (1982), Teoria (1987) i Urpes de fumera (1992), i l'antologia Entre el mirall i les ombres (1995). Continua publicant poesia amb títols com Llum de sitges (2004), La poesia de l'infinit (2012), Poemes sobre ciència i fe (2013) o La mística dels dies (2015), entre altres. El 2015 rep el Premi Cadaqués a Quima Jaume, en reconeixement de la seva trajectòria poètica.

Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà, francès, anglès, alemany o rus.

Paral·lelament és autor d'assaigs com Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), Matèria i materialisme (1998), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2001), Ciència, fe, poesia (2002), Déu, cosmos, caos (2008) o Iniciación al mundo cuántico: de la danza de las partículas a las semillas de las galaxias (2012), entre altres, a més d'una extensa obra de recerca en termodinàmica de processos irreversibles en revistes i llibres de difusió internacional com Introduction to the thermodynamics of biological processes (amb J. E. Llebot), Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon) i Thermodynamics of fluids under flow (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado-Sancho).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.