5
I VÓS, qui sou?
Jo, Caçador, servidor del temps, acció pura, amo d'un camp tancat, reflex interior, a l'aguait dels miracles.
La meua ment rajarà per vosaltres torrents inexplorats, navegarà en vosaltres continents estel·lars. I vosaltres navegareu amb mi. Però la dansa és vostra. I vosaltres navegareu amb mi. Però la dansa és vostra. La ment m'esclata per vosaltres i em retorneu l'esguit sense conciliació, sense acabament.
No ha arribat encara l'hora justa del descans, o, no ha arribat encara.
Un oferesc una matèria il·limitada.
Eixampleu el vostre dolor, purifiqueu-lo!
Il·lumineu el nostre amor, i transformeu-lo!
S'acosten temps de llenos. La saviesa us farà foros.
Investigueu ben a fons sentits, silencis, constel·lacions, i després, maleïu-me, perquè jo no seré mai de la vostra banda !
La dansa flueix sobre l'espai.
No hi ha força més perillosa que navegar sense ales.
El joc és mort i la vida és la presa.
Només l'Heroi i el Caçador saben on és la victòria.
Homes del pont, esteles de futur:
Quina immensa sorpresa està vibrant darrere!
Amb la sang del lleó, la pell de la gasela,
La sentor del desig! I més enllà de diamants,
Diamants per tot arreu, diamants i viva plata !
L'enemic desitjava l'enemic, l'enemic desitjava la salut de l'enemic, i li atacava la vida amb un amor desesperat.
L'Altiva Dama de Vida l'acollida en el seu jaç i l'Heroi triomfava sobre la misèria.

(Del llibre Els caçador salvatges. València: 3 i 4, 1984, p. 28)

* * *

EL RETORN A LES MUNTANYES

TORNEM a les muntanyes amb el cor dins el puny,
Amb el cor a la mà esperem la derrota.
Qui haurà anat tan lluny com el nostre desig?
Per a qui haurem escrit en les línies de foc?
La sang de la gasela rajava dins la copa,
Bevíem en la copa l'esclat de l'horitzó,
Dagues, metalls forjàvem per salvar el secret.
No ens podran atuir. Les venes que llueixen
Com els ulls al migdia resisteixen a l'atac.
Corre, vine, escondeix-te al meu recer de llum,
Ve una boira de pètals que ens perfuma la pell.
Hem pujat solitaris al cim de tots els caminants,
Ens segueixen les dames en nits de diamants,
Prínceps i rapinyaires, sapastres i donzells.
Eixiu, salteu, la nit és l'esperança!
Aquesta terra ja no és la nostra, però vénen
Missatgers dels laberints del cel. Creixen les ones altes,
Les roques són safirs, retalls del cor, llampecs de la mirada!
El present bota foc al molt estrany diari
On ens han vist dansar sobre els segles dels segles,
Perquè no som d'avui, ni hem pertanyut al mai
Sinó a la impermanència.

(Del llibre Els caçador salvatges. València: 3 i 4, 1984, p. 37)

* * *

LA CORRUPCIÓ

LA POESIA és un sistema de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofèn la seua dama.
M'heu deixat sol i abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus són un joc de tristesa.
Si no som diàfans es corromp l'espai buit, corrompen l'alegria que ens ajunta al misteri. El temor és pecat i dubtar és obscè.
Hem deixat que l'amor es podrís en el fang i no tindrem accés al foc secret. Som fills de corrupció. Ens fan ser ninots d'infern perquè així ens destruïm. No ens deixen ser feliços, contemplar-nos els ulls des del fons de la calma. Ens volen per ser esclaus, ens porten al suïcidi. No ens deixen ser feliços.
Millor estarem junts que no sols amb la por.

(Del llibre Els caçador salvatges. València: 3 i 4, 1984, p. 55)

* * *

2
Espai de bronze! Ara diré sobre l'amor.
Vull que ho sapieu. Transpassant-lo he deixat la meua escassa vida.
L'amor és ficció, la submissió, el domini d'un esclau sobre un altre, com els depredadors.
Mireu el vencedor. Vet com se sent triunfal, es vanta del seu poder, perquè sap que és ficció, que només dura l'instant en què la seua ment l'instaura.
Equacions de poder, equacions de poder que ens estrafan artificis de salvament!
Hem estat lluitant amb els ulls encegats, perquè ens hem mamat una borratxera de paraules quan calia convèncer amb l'acció.
Frontera. Ja ho sabem. L'amor és com la mort: un canal sense subsòl que obre l'univers, que se'ns encalava endins, que se'ns emporta enllà, sempre devers enllà, en un espai sense univers, que tanca l'univers.
Hem estat lluitant amb els ulls adormits, perquè ens han pujat a l’escenari per servir-los el combat, quan calia vèncer a dentegades.
Només som silenci, la imatge de la sonoritat que extraiem del gran buit.
Així ens endinsem dins del seu gran cor, d'on nodrim allò que som.
Heus ací! M'he empassat tants d'eons que us buscava entre les boires del pantà, quan torne cec a casa, entre els boixos dels castells, entre les runes del meu cor.
I només faig de pallasso, com vós, passió!
Tots els meus dubtes es desfan sobre el polsim del maquillatge que m’estrafà.
I les roses fetes pols, i vós sense esperar-me!
Estic sadollat de sentir-vos pul·lulant al meu voltant, passeu, mireu, em xucleu l'energia, i després, pobres pallassos, se m’enduríeu emmanillat a les cavernes.
Vosaltres heu provocat que açò no fos amor!
Vosaltres heu provocat que la meua ment rajàs rius de llet desesperada, sense fruit, sense destí!
Així que m'he escorregut a tot arreu, a les escombraries, sota els ponts, en els llindars, en el cor de la lluna, en els ravals del temps, sobre els cavalls del sol, sempre sedejant de fascinació, follejant per les avingudes, electritzat pel dolor.
Vaig deixar vora el camí senyals per al periple.
Obriu-me laberints!
Quan necessitava algú que em conduís no hi accedí ningú.
I doncs! Vaig acceptar la batalla.
És el treball dels homes.
Vaig renunciar a l’èxit i a la caiguda.
És l'equilibri perfecte.
També he plorat damunt la terra!

(Del llibre Els caçador salvatges. València: 3 i 4, 1984, p. 68)

* * *

CANT DE COMBAT

Som Soldats de l’Amor, només Soldats d'Amor.
Estem inventant la possibilitat de sobreviure
I tot és intangible com els coloms fugaços.
Com a reis de l'amor i de l'oblit
Vivim en la incertesa. Sobre els fils del parany
Ens vestim e monarques i habitem monestirs,
I la vida ens dispara com la sageta d'or.
Arquers de llum i d'aire, taladrant el destí
Desafiem la vida i desafiem la mort
Que ens empeny al més altiu misteri del periple.
Navegant, oblidant, sempre som Argonautes.
Sempre som Argonautes en viatges d'amor,
En aurores, en crims, naufragis i ventures.
I només som, només, astres encesos
Esperant la caiguda en Afraus d'Energia.
Som Soldats del Misteri, Amants Folls de l'Atzar,
Herois de Solitud, Espills del déu Instant.
I sempre estem buscant Companys per al Viatge.

(Del llibre Els caçador salvatges. València: 3 i 4, 1984, p. 79)