Maria Ibars i Ibars (València, 1892-1965). A més de la seva professió de mestra, en el camp literari destaca com a poeta, novel·lista i narradora.

Després d'estudiar a l'Escola de Magisteri de València exerceix com a mestra a la Font de la Figuera i a València capital on contribueix a la renovació pedagògica. Seguidora de l'obra de projecció de la llengua i la cultura valencianes del seu amic Carles Salvador, comença a escriure poemes en català a diaris i revistes com Las Provincias, Pensat i Fet, Sicània i La Marina. El 1949 apareix el seu primer llibre de poesia, Poemes de Penyamar on predomina el cant al paisatge i un cert to sentimental que també veiem a les seves narracions. El món rural idealitzat a la novel·la Vides planes (1962) es manté a L'últim serf però amb la incorporació d'elements propis de la novel·la de caire social. Entre 1961 i 1967 publica una sèrie de contes dins la col·lecció Nostres Faulelles.

En el centenari del seu naixement, el 1992, es recupera una obra teatral inèdita relacionada amb un tema religiós popular: Els miracles de Teulada.

El 2015, amb motiu del cinquantenari de la seva mort s'han establert unes Rutes literàries Maria Ibars.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.