Pepa Guardiola Chorro neix a Xàbia, a la Marina Alta, el 1953. Descendent d’una nombrosa família llauradora, viu al poble on va nàixer, acollida per les oliveres del Montgó i inspirada per la brisa de la mar Mediterrània. Té un fill, una filla, una neta i un net, les seues joies més estimades.

De ben xiqueta volia ser índia i pintora, cavalcar per les muntanyes de la Marina Alta caçant feres ferotges convertides en núvols blancs, creuar la mar, perdre’s en l’horitzó mariner i, en tornar, pintar paisatges i personatges fabulosos, com en les rondalles que li contaven sa mare i les àvies. Però a l’hora de la veritat va atendre la voluntat paterna i es va fer mestra, que també té el seu art i requereix imaginació. Estudia magisteri a Alacant, s’implica en el moviment estudiantil i és representant de la Unió Democràtica d’Estudiants. Aprova les oposicions a Professorat d’EGB amb l’especialitat de Ciències Socials, i els primers cursos treballa de mestra a Relleu, Sant Joan, Bigastro i Xixona.

El 1975, s'uneix al Moviment Democràtic de Dones, sent la seua representant en la Junta Democràtica d’Alacant. Des dels emergents grups feministes participa, entre d'altres fites, en la consecució de la democràcia, la igualtat de drets, el divorci i l’avortament lliure i gratuït.

El 1979, torna al poble natal, al CEIP Port de Xàbia, del qual és directora a la dècada dels vuitanta. Hi exerceix la docència fins a la seva jubilació. De fet, intervé en diferents projectes innovadors en el camp de l’educació, com els tallers de coeducació, de miniempreses i d'animació a la lectoescriptura, la biblioteca escolar i el Pla Lector de Centre. És pionera en l’ús de les TIC a l’aula i elabora materials didàctics digitals com L’aventura de les lletres, que el 2007 rep una distinció de la Conselleria d’Educació en el 1r Concurs d’ajudes per al desenrotllament de recursos educatius digitals. Durant quasi una dècada manté quatre blogs, dos d'educatius, un de feminista i un de literatura. Col·labora, a més, en l’elaboració de lectures i propostes didàctiques per a llibres de text.

A mitjans de la dècada dels vuitanta, després d'obtenir el títol de professora de valencià, comença a escriure els relats tradicionals que li havien contat, amb l’ànim de transmetre’ls i que no es perdin. Així, publica els Contes de riurau (1988). Els premis li donen seguretat i confiança. Escriu narracions i novel·les tant per a infants com per a adults, defugint una temàtica concreta, però des de les conviccions que li han marcat la vida: la terra, la llengua, l'educació i el feminisme. Conrea diferents gèneres, com el costumisme, la novel·la històrica, la ciència-ficció, la temàtica social i la faula, encara que és la narrativa infantil i juvenil on s'emmarca la major part de la seva producció. Guanya el Premi Carmesina de narrativa infantil per L’engruna de cristall (1992), el Premi de narrativa infantil Vila d’Ibi per Llumer llunyà (1994), el Premi de literatura infantil i juvenil Mediterrani per Collidors de neu (1995), el Premi Samaruc Literatura Infantil i Juvenil amb El talismà del temps (1994) i és finalista al Premi Vaixell de Vapor amb La clau mestra (1997). També guanya el Premi Enric Valor de Novel·la amb El desordre de les dames (2009).

Juntament amb Carme Miquel i Roser Cabrera crea les vetllades literàries La Marina en veu de dona, on es fan lectures de textos propis i d’escriptores com Carmelina Sánchez Cutillas, Maria Ibars o Maria Beneito. De fet, participa sovint en xarrades, jornades literàries i campanyes culturals i d'animació lectora, a més de col·laborar en publicacions periòdiques i revistes amb articles informatius i d'opinió.   

A principis dels anys 90, s’involucra en la política local i al llarg d’una legislatura és regidora de l’Ajuntament de Xàbia i portaveu del grup municipal socialista en l’oposició. Des de l’Ajuntament promou la defensa del patrimoni arquitectònic local –especialment els riuraus–, l’ús de la llengua, la coeducació, la igualtat i la participació de les dones en política.

El 2002, s’incorpora a la Xarxa de Dones de la Marina Alta i reprèn amb força l’activisme feminista. També és sòcia de l’Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), de Riuraus Vius i de Barques tradicionals. És sòcia, a més, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que el 2019 li concedeix la Lletra Lila.