S'hi apleguen, en aquest llibre, escrits, més o menys independents, que ofereixen, amb tot, una visió rica i variada de la societat valenciana en diferents moments de la seua història. D'una banda, se'ns mostra la vida literària a la ciutat de València durant els primers anys del segle XV: l'augment de la base lectora, els clans literaris i la mecànica dels certàmens; les relacions literàries entre València i Barcelona i les primeres mostres del particularisme valencià; l'inici del procés castellanitzador i la implantació progressiva de l'espanyol com a llengua culta dels valencians. També s'hi estudia un altre punt sobre el qual últimament s'han formulat conjectures insidiosament tendencioses: els moriscos. Aquest nucli de població musulmana que perdurà després de la Reconquesta ha estat motiu de moltes especulacions. Joan Fuster aplica la seua immensa capacitat racionalitzadora per a reconstruir el món dels moriscos: els problemes de convivència amb els cristians, la incidència de la revolta de les Germanies, la seua llengua...I, finalment, hi recull la visió de la societat valenciana de les primeres dècades del segle XVII, a través de les pàgines del dietari de mossèn Porcar. S'hi refereixen alguns fets importants, crucials, com ara les Corts de Montsó, però sempre des d'una perspectiva domèstica. Sense pretensions d'historiar solemnement. Només reflecteix la seua reacció personal davant aquests esdeveniments. Bé: una visió personal que, en el fons, devia ser compartida per molta gent. El dietari també proporciona dades minucioses de molts aspectes de la vida quotidiana. Aspectes que sovint són bandejats per la historiografia tradicional, però que Fuster no desdenya, conscient del valor que aporten per a un coneixement global de la societat valenciana: les rivalitats entre els religiosos i la inoperància de la maquinària burocràtica, les irregularitats en l'administració de la justícia i el món de la cort...

(Text de la contraportada en l'edició de 2012)