És un magnífic exemple d'una de les fórmules assagístiques més apreciades per Fuster. Aquest breu volum, compost entre 1950 i 1960, exhibeix l'agudesa de l'autor, que tenia llavors entre vint-i-vuit i trenta-vuit anys, i és una mostra ben eloqüent del seu estil i de les seues opinions, escrita amb un to irrenunciablement personal.

(Text de la contraportada)