És un assaig de tema estètic, redactat en forma narrativa, com una mena de novel·la o crònica de l'evolució en la història de les arts plàstiques, del concepte de la realitat. Des del Giotto, que de petit sabia dibuixar una ovella copiant-la del natural, fins a la deformació sistemàtica –cubisme–, a la deturpació, per la introducció d'elements onírics, deformadors o insòlits –superrealisme– o a la negació total de la realitat, que és l'art abstracte, Joan Fuster traça en termes clars el canvi de mentalitat en l'esperit occidental.

(Text de la contraportada)