Es tracta d'una sèrie d'assaigs, d'extensió variable i de temes divergents, que es presenta com un "dietari" alhora frívol i sever, atent a l'actualitat més viva i, simultàniament, a la suggestió més intemporal. Qui el llegeixi hi trobarà apunts d'enginy inofensiu, reflexions esmolades sobre temes "civils" d'indiscutible malícia, notes de propòsit transcendent o angoixat. Causar-se d'esperar és una "agenda pública" on queden registrades les meditacions i les inquietuds d'un català del nostre temps.

"... Car tot assaig se causa d'esperar", diu un vers d'Ausias March. I en efecte: tot assaig humà, qualsevol intent que l'home pugui emprendre —'assaig', ací, equival a temptativa—, s'origina o 'es causa', sempre, en una forma concreta d'esperar. Sota els mòbils clars de cada acció, de la més insignificant i de la més sublim de les accions, s'amaga un gra d'esperança, que les permet i les anima. Obrem perquè 'esperem': perquè esperem aconseguir tal o tal altra cosa amb el nostre gest, amb el moviment que iniciem. Potser la paraula 'esperança', tan macerada, resulta una mica fora de lloc en aquest punt: no ho sé. Sembla suggerir perspectives patètiques, majestuoses, importants. [...] El llibre que el lector té entre mans, com alguns altres de meus, està contituït per una acumulació de papers diversos en tema, en estructura i en intenció. L'heterogeneïtat del conjunt, no cal que la justifiqui: ja la presento en el seu descabdellament real, com una successió de notes d'un dietari més o menys regular, al qual aplico, de fa anys, moltes reflexions, moltes intemperàncies i moltes febleses intel·lectuals. [...] En fi... I un recull de textos divergents i despreocupats, units per la sola materialitat del volum, no és gens fàcil de batejar. El passatge d'Ausias March em vingué a la memòria: "...car tot assaig...". D'això que jo escric —proses divagatòries, de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe—, els experts solen dir-ne 'assaigs'. És una denominació que, com a mínim, ens remet a Michel de Montaigne, patró i mestre del gènere —i no dic 'geni' perquè en aquest ram la genialitat és impossible, o almenys, inadmissible. "...Car tot assaig ..." En realitat, el joc verbal se'm brindava amb una generosa condescendència. Quan March emprava el mot 'assaig' no podia imaginar que, segles a venir, nosaltres el derivaríem a designar un tipus especial de manufactura literària. En apoderar-me ara del vers d'Ausias, en traeixo la lletra, ho reconec, però no pas l'esperit. Comptat i debatut, l'assaig literari no és més que una modalitat —probablement supèrflua— de l''assaig' de què el poeta parlava. I "es causa d'esperar": una temptativa, un intent, una provatura."

(Joan Fuster: "Pròleg", dins Causar-se d'esperar.)