"Claver s'havia quedat tan absort en les reflexions que li havia inspirat aquella lectura que ni tan sols s'havia adonat que s'acabava de quedar sense sostre, si no volia passar una nit a la casa dels terrors, i que anava fent-se tard per a trobar una altra pensió amb preus raonables. Només quan els quatre gegants que havien abandonat precipitadament el pub tornaren a seure davant les seues cerveses, com si en la vida hagueren trencat un plat, amb quatre arraps i uns quants morats que es confonien amb els seus tatuatges com els únics records de la batalla, ell va pensar que havia arribat l'hora de buscar-se la vida.
De bona gana hauria compartit un tercer bourbon amb aquells herois anònims, però als preus dissuasoris que gastaven els anglesos s'hauria arruïnat el primer dia; de manera que es va consolar en considerar que el seu fetge li agrairia la continència i, del tot immers en el seu paper de Bogart, es va posar la gavardina, es carregà la maleta al coll i va eixir del local, disposat a buscar una parada de taxis perquè, com a solució d'emergència, almenys per una nit, només se li acudia deixar-se caure per Russell Square i demanar auxili a la seua exdona i a la seua filla."

(D'El mal. Alzira: Bromera, 2002, p. 66)

* * *

"Heu de saber que jo, Faustí Claver i Llinares, vaig eixir de València contra la meua voluntat i vaig passar la mar gran l'any de gràcia de 1516 i que, des d'aquell dia, he vist moltes terres diferents, he travessat valls frondoses i muntanyes descarnades, he freqüentat companyies plaents i males companyies, he odiat i he estimat amb el mateix deler, he arriscat la vida amb els ulls tancats i he tremolat de por en notar sobre la meua pell l'alè glacial de la mort. I ara, arribat amb salut i amb tot el meu coneixement a l'edat de vell antic, quan els anys, la tranquil·litat i la bona taula m'han convertit en mossén Gerra, he tornat a la fidelíssima vila de la Jana, on vaig veure la llum, amb l'esperança que una mort dolça em permeta descansar de tantes fatigues i amb la intenció, potser massa vanitosa, que el meu cos repose eternament sota aquesta fèrtil terra on els savis patriarques van emplaçar el paradís."

(D'El manuscrit de mossén Gerra. Alzira: Bromera, 1993, p. 35)

* * *

"Tot cavil·lós i ben custodiat, marxava Eugeni pels ombrívols camins de Sierra Morena, quan, de sobte, uns trets i uns crits ressonaren allà dalt de la muntanya. Ràpidament, els soldats es prepararen per a la defensa. Els roders encarregats d'aquella contrada eren tan descarats que, ja de ben lluny, anunciaven a crits els seus propòsits: furtar-los els cavalls i les armes i deixar-los en calçotets. Eugeni, que no tenia res a veure amb tot allò, s'apropà al seu cavall i es resguardà de les bales amb el cos d'aquell bon amic que l'havia acompanyat al llarg de tantes llegües. De seguida, tingueren l'enemic enfront."

(De L'últim roder. Bromera: Alzira, 1986, p. 100)

* * *

"Aquesta vegada, la cridòria amenaçava d'enderrocar els vells edificis que rodejaven la plaça. Els músics, que semblaven haver perdut ja tot l'alè, retrobaren les forces perdudes amb aquella notícia i tornaren a tocar la marsellesa, mentre la gent corria i saltava, sense cap ordre ni concert, cridant visques i muires indiscriminadament. Quan els músics començaven a estar realment cansats i l'eufòria del públic s'havia reduït considerablement, Pepín Endarc aprofità una pausa per dirigir-se al seu poble adoptiu i convocar-lo a una manifestació que s'havia de celebrar l'endemà i a la qual no havia de faltar cap ciutadà responsable. Tots podien portar pancartes i banderes, i calia donar una lliçó de bones maneres als pobles de la nova República perquè veiessen que...
I Pepín s'embalava, aprofitant l'ocasió, i hauria arribat a cims retòrics de difícil accés si una veu grollera i ronca no l'hagués interromput, cridant-lo amb l'apel·latiu carinyòs i tendre amb què el coneixien tots els ciutadans:
—Mariconassa!"

(De Calidoscopi. València: Eliseu Climent, 1983, p. 34)

* * *

"Una explicació", article publicat al diari Levante-El Mercantil Valenciano el 28-II-2008.