Gabriel Florit (Sineu, Mallorca, 1944-2024) és poeta, narrador i articulista de premsa. Pèrit mercantil de formació, Gabriel Florit ha treballat d'agent comercial i ha desenvolupat la seva obra al marge de capelletes i grups literaris de tota mena. Escriu versos i contes des de final dels anys setanta.

El 1980 publica el seu primer poemari, Carussa, editat pel mateix autor. El 1983 fa la seva primera incursió en el terreny de la narració breu amb el recull de narracions Prims de barra. No és, però, fins als anys noranta que la seva poesia comença a ser coneguda i reconeguda. En aquest sentit són significatius els poemaris Pols de corc: en clau de sístole (1992) i Diàstole i quatre poemes d'amor (1994), ambdós a la col·lecció La Balanguera de l'editorial Moll. Des de llavors, ha publicat poesia amb regularitat, amb títols com Ferro de baula (1997), Cal Calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000), Restoble (2001), Somada (2003), El salt de l'àngel (2007) o Com l'aigua (2009). El 2005 apareix l'antologia, amb traducció al castellà acarada a l'original català, A barlovento. Antología poética/A sobrevent. Tria poètica, on es recopilen poemes dels deu llibres de poesia publicats per l'autor fins al moment i també fragments de pròlegs i altres textos on altres autors parlen de l'obra de Gabriel Florit.

També cal destacar els seus llibres de narrativa, Històries de Son Sarigot (1991; 2009), Mai en dejú (2004) i El gep dels altres (2009), i els seus tres reculls d'articles de prosa memorialística, Albellons de la memòria, al qual segueixen Pa llescat (2001) i Terra prima (2005). Ha col·laborat amb articles d'opinió al Diari de Balears.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.