Quan Ferrater escrivia Da nuces pueris, l'any 1958, tenia trenta-sis anys i més d'un cabell blanc: no era gens estrany, doncs, que els seus primers poemes fossin notablement madurs. Aquest llibre i el segon, Menja't una cama, trasbalsaren l'ambient poètic català. Però és ara, amb Teoria dels cossos, que la poesia de Ferrater arriba al seu punt culminant. Un dels mèrits més grans d'aquest poeta consisteix en la seva voluntat de desemmasacarar els innombrables paranys, falses il·lusions i alienacions de la nostra vida, per tal que aquesta aconsegueixi alguns moments d'existència racional i lliure, i algunes espurnes de tranquil·la felicitat. Teoria dels cossos és sense cap dubte un dels llibres més importants de la poesia catalana d'aquest darrer quart de segle.