Aquest volum conté cinc conferències sobre Foix, de la sèrie que Gabriel Ferrater va donar a la Universitat de Barcelona els cursos 1965-66 i 1967. Una de les preocupacions fonamentals de Ferrater, en aquelles conferències, va ser de mostrar l'evolució dels escriptors respecte al moviment política catalanista, i això va quedar reflectit en la consideració crítica de les interpretacions sociològiques de la literatura catalana que aleshores s'havien posat en circulació. Però, sobretot, el lector de Foix i el seu temps hi trobarà una lectura innovadora del poeta de Sarrià, que reconeix l'«arcaisme» de Sol, i de dol no pas en la llengua o el lèxic sinó en la mètrica, i que insisteix, partint d'aquesta premissa, a no desvincular la poesia foixiana d'estil arcaitzant i la de l'estil avantguardista, sinó a destacar-ne la coherència.