Pòrtic
Joan Ferraté (Reus, 1924 – Barcelona, 2003) va ser poeta i traductor a més d'un dels crítics literaris més respectat del seu temps. Estudia Filologia Clàssica a Barcelona, però els difícils temps de postguerra el porten a exercir com a professor de clàssiques en universitats estrangeres: Santiago de Cuba, Alberta (Canadà). De retorn a Catalunya el 1985 participa dels debats del seu temps i sistematitza una obra dispersa, sovint perduda en petites revistes o en la premsa diària.
Com a estudiós destaquen les seves lectures d'altres poetes, que de vegades interpreta a través de la traducció. Així Lectura de "La terra gastada" de T.S. Eliot (1977), Les poesies de C. P. Cavafis (1987) o Llegir Ausiàs March (1992), entre altres llibres, barregen sovint la tasca del crític amb la del traductor, la de l'intel·lectual amb la del lector. El resultat és una visió literària oberta i suggeridora, que sempre ens ofereix nous camins a més de tenir presents els que ja havien estat recorreguts.
Ferraté va escriure pròlegs i va tenir cura d'edicions d’autors clàssics, com ara Carles Riba, amb qui comparteix el privilegi d'haver intentat la millor traducció possible de Kavafis. Molts dels seus articles i petits assaigs s'apleguen a Provocacions (1989). També hem de destacar la seva tasca com a editor de l'obra que va deixar inèdita el seu germà Gabriel Ferrater i la interessant polèmica que va mantenir amb Joan Fuster arran de l'obra de Salvador Espriu.
Per últim s'ha de dir que Joan Ferraté va escriure una obra poètica rigorosa i de gran importància al seu moment, amb llibres com Les taules de Marduk (1970) o Llibre de Daniel (1976). La seva poesia reunida es pot trobar a Catàleg general: 1952-1981 (1987).
Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l’AELC i Xavier Gómez (El Temps).