La nit
La nit és fosca
com els estels derrotats;
clara com aquells
que per un sí o per un no
són repropis a ser-ho.

Els arbres absolts
Íntima és la nit.
Però els arbres es vinclen
per esguardar
com un parell de minyons
s’estimen de puntetes.

Pacte
Després de classe,
sota una arbreda,
una parella d’adolescents,
ratllen d’un llibre de verbs
totes les persones
de cadascun dels temps,
tret de les dues primeres
persones dels singulars.
I sobre el fullam fan l’amor.

(Antologia d'un onatge. Barcelona: Columna, 1990.)

* * *

Tengo alzheimer, pero aún me queda un poco de lucidez para decir que esta mierda de enfermedad no ha sido capaz de borrar de mi memoria la sonrisa de la mujer de mi mejor amigo, a la cual he amado a hurtadillas durante toda mi vida. Dicha emoción ya no reside en ninguna de mis neuronas, sino que habita en todo mi ser.

(El cielo en ruinas. Me gusta escribir, 2015.)