Una obra basada en les relacions entre Truman Capote i Marilyn Monroe ha obtingut el premi de Teatre. L'autor és Octavi Egea, nascut el 1946 a Barcelona. L'obra es titula Lost Persons Area. Parla de la infelicitat del triomf.

Octavi Egea té una llarga obra editada, de teatre i narrativa i molts premis, d'ençà que el 1992 va obtenir el de literatura eròtica La Piga.

—La negativa de la Paramount a escollir Marilyn Monroe per al personatge de Holly Golightly, a l'adaptació de Breakfast at Tiffany's, com volia Capote, és el germen de l'obra?
—Exacte. L'obra comença quan Capote li diu que n'han triat una altra. Encara més, quan la vaig començar a escriure pensava que tot giraria sobre això. Però com que sempre vaig al gra, durava uns vint minuts i em va caldre introduir-hi més fets, com la mort de Marilyn, que, com que no és ella, em permeto de situar-la en un altre moment.

—Doneu una versió diferent de les causes de la seva mort?
—Sí, la del complot d'estat, per les seves relacions amb els Kennedy, tot i que a l'obra no s'anomena cap president en concret.

—Encara que els noms siguin canviats, voleu que l'espectador pensi en Capote i Marilyn?
—Sí. L'espectador coneix els referents que falten.

[...]

—Quin és el to de l'obra, dramàtic com Tennessee Williams, realista com Arthur Miller o còmic, com Neil Simón?
—Simón, descartat, en aquest cas. Si digués que tira cap a Tennessse Williams seria molt pretensiós, però sí que el to és també de cruesa i poesia alhora. Sí, tira cap a aquest autor, perquè el personatge de la Marilyn mai no hi surt glamurós i podria tenir una tendència cap a la Blanche Dubois del Tramvia, o l'Alma de Summer and Smoke, aquelles heroïnes fràgils, maltractades per la vida, que Williams sabia descriure tan bé.

—La personalitat de Capote és prou coneguda, però podem saber com era exactament la personalitat de l'actriu?
—Una part de la informació que em calia me l'ha donada precisament l'entrevista amb Capote. A l'obra, hi ha, retocades, frases d'aquesta conversa. A banda que com que jugo amb la ficció em puc permetre llicències. Si em diuen que no és exactament ella, sempre podré dir que no escric exactament sobre ella.

—Finalment, si l'obra no és sobre Capote i la Marilyn, sobre qui és?
—Sobre dos personatges desitjats, símbols del talent i la bellesa, que íntimament no se senten tan feliços com ens podem imaginar.

—Com sorgeix el títol?
—Surt d'una fotografia d'Elliott Erwitt. S'hi veu el cartell Lost Persons Area, en un parc urbà, i dues dones que han perdut els fills.

—En quin moment lligueu l'expressió amb l'obra?
—La vaig recordar mentre l'escrivia. Vaig veure que el títol li esqueia.

(Lluís Bonada: "Faig ficció amb Capote i Marilyn", El Temps, 30 d'octubre del 2007, p. 10)

* * *

—Per sant Jordi treu La senyoreta Freda Kesóc, premi la Piga de Pòrtic: és la seva quarta novel·la eròtica. Demà és Divendres Sant, però el mercat demana carn.
—Sí, però en la meva literatura, l'erotisme hi és en funció d'una història i no al revés.

—Que potser seria pecat?
—No, però cadascú ho fa de la manera que li agrada.

—Escriptor professional o...?
—Vull ser-ho. Però de moment és molt difícil viure'n, només és una mena de sobresou.

—Al barri, et miren de reüll?
—Jo no veig que ningú em miri de manera diferent per haver guanyat un premi de novel·la eròtica.

—En la família, tampoc?
—No. Més ben dit, sí que hi ha hagut un cert canvi: la meva dona sempre s'ho havia pres com una cosa normal que jo escrivís...

—I no et diu: d'on ho treus?
—Home, potser ella ja ho sap.

—Un canvi familiar, deies.
—Sí: en canvi, als meus fills no els ha fet mai gaire gràcia que fes novel·les així, però així que vaig guanyar el premi van pensar que és que no ho feia tan malament.

—Abans, se n'avergonyien?
—Una mica de vergonya, sí.

—Els joves, més carques ara?
—Jo crec que no. Més sincers, això sí. Però els fills sempre són intransigents amb els pares.

—Al llit o l'ascensor, què és més excitant?
—Home, al llit és més còmode, però en una novel·la és més excitant l'ascensor, i si és un ascensor transparent al vestíbul d'un hotel i tens el perill que et vegin 800 persones, encara és més excitant!

—Els homes o les dones, qui són més masclistes?
—Les dones, sí. Bé, de tota la gent que conec, les dues persones més masclistes són dones, potser inconscientment, però ho són.

—Per exemple, què?
—Que de paraula són feministes però després... Les dues que et dic, així que el marit els fa quatre crits, ajupen el cap, i rei meu no...

—La submissió: és eròtica?
—Si li saps donar la volta, sí.

—La coqueteria: perversió de l'eròtica?
—No: pot ser un gran al·licient.

—L'eròtica del poder, quina mena de sexe és?
—Suposo que és una mica com una masturbació.

—Serà l'únic sexe del futur?
—Home, tant com l'únic potser no, però si tot continua com ara, hi haurà molta repressió sexual.

—Som cada dia més freds?
—Som cada dia més tancats, cada dia més desconfiats.

—La TV, causa impotència?
—Sí, mental.

—L'erotisme: és provocació?
—Sí, sí que ho és, i tant!

—Tu et gires si una criatura divina et passa pel costat?
—Home... Ssss...sí, sss... sí. Bé, de vegades potser no et gires per vergonya, o perquè...

—Perquè vas amb la dona?
—No, de vegades si vas amb la dona pots anar més tranquil.

—Més tranquil?
—Sí, fins i tot pot comentar tu, mira que és maca aquella noia o mira que curta va... No té per què haver-hi aquella gelosia: tu, que t'he vist com la miraves...

—Monogàmia o poligàmia, què és més eròtic?
—Home, mira, la poligàmia és més variada.

(F. Burguet Ardiaca: "Algunes feministes de fet són masclistes", Diari de Barcelona, 8 d'abril de 1993)