Quan imaginam la literatura musical per a piano, ho fem sempre pensant en l’instrument que avui dia coneixem. Però no pensam que hi ha un llarg camí entre aquest instrument i els primers teclats que es varen construir, una evolució tècnica que sovint passa desapercebuda, però paral·lela a la transformació d’estils i formes musicals.

Instruments amb teclat són també l’orgue i el clavicordi, però l’orgue permet sentir els sons temps després d’amollar les tecles, en canvi la delicadesa tímbrica del clavicordi sembla emetre puntets de llum esvaïts en el moment de néixer. I encara que un bon grapat de peces musicals poden ser tocades indistintament en qualsevol teclat, no és el cas de les del programa d’avui vespre, que mostra, precisament, el moment històric en el qual la música per a tecla s’obrí a noves perspectives interpretatives.

Mozart no va conèixer el piano tal com és construït avui dia. Ell i la seva germana Nannerl tocaven, segons consta, amb fortepiano, encara que en algunes interpretacions públiques està documentat que tocaven amb clavicordi, quan no hi havia fortepianos disponibles. La majoria d’intèrprets i estudiosos de l’obra de Mozart estan d’acord en el fet que la seva obra, exceptuant, potser, algunes obres d’infantesa, estan pensades ja per al fortepiano. I aquest detall és important, perquè la Fantasia KV 475 s’obre a una atmosfera que és, decididament, la d’un instrument de tecla de poderoses possibilitats expressives. I aquestes perspectives serien confirmades i desenvolupades per la generació següent de compositors a Viena, amb Schubert com un dels seus principals mestres.

("Música per a un nou instrument: el pianoforte", dins del programa del 59è Festival de Pollença, Ajuntament de Pollença, 2020, p. 53-58)