Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha merescut, entre altres, els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell, Crítica "Serra d'Or" i Crítica Catalana. És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa.

Ha publicat una quarantena de llibres de poesia, entre els quals destaquen El Somni (2000), El Silenci (2001), El centre del temps (2003), Tríptic hebreu (2004), Els immortals (2004) o Alba del vespre (2013). La seva poesia ha estat antologada en els volums La tierra y el sueño. La terra i el somni. Antologia 1984-2000 (2000) i S'acosta el mar. Poesia 1984-2009 (2010). També ha publicat llibres de narrativa.

Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d'especialitats.

Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1999-2003). Ha estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, president dels premis literaris Recvll de Blanes i director de la Fundació Lluís Carulla. Va ser president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, dirigeix la Institució Cultural del CIC i és president de la Institució Francesc de B. Moll.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.




Documentació: Carles Duarte.
Fotografies: © Francesc Guitart.