Edat de lectura
Les deu històries recollides en aquest volum les sis primeres de les quals havien estat ja editades amb el títol Set que no dormen a la palla constitueixen, pel seu llenguatge planer i la seva força imaginativa, una lectura idònia per als nens i per a les nenes a partir de vuit anys. El fil argumental, a més, és prou atractiu per mantenir l'interès de lectors d'edats més avançades.

Argument
En Pere Berenguera descobreix els avantatges de disposar d'un rellotge que adapta la durada del temps a les seves necessitats. La Bet, la cartera de Santa Coloma, veu perillar la seva feina quan els seus veïns decideixen enviar els missatges amb colom per tal de fer honor al nom de la població. El fuster de Fontclara vol fabricar mobles de maons perquè els corcs no es mengin els objectes que fabrica. La cantatriu Cleopatra Jastabé produeix un gall de veritat cada vegada que desafina... Aquestes divertides situacions, fins a arribar a un total de deu, suposen totes elles un repte per a cada un dels protagonistes, que haurà de trobar la manera de resoldre-les favorablement.

Tema
A través d'aquests insòlits relats, en Miquel Desclot ens ofereix un homenatge a l'enginy i a la imaginació, a la capacitat de superar amb actituds positives les dificultats que els personatges troben en un moment de la seva vida.

El divertiment dels jocs de paraules, la seva sonoritat i els malentesos que poden generar són un element clau per a la lectura d'aquests textos.

Estructura
A la primera plana de cada relat, hi trobem el títol, una dedicatòria i un poema que fa referència a l'ofici del protagonista. Al llarg del llibre, l'autor dedica els seus escrits als nebots (l'Oriol, el Martí i la Bet) i als amics (la Mireia, la Judit, els Canyameres, els Sanaüja de Terrassa...). Aquests petits homenatges (o més aviat, regals, com en diu el mateix autor) encapçalen el relat, conjuntament amb un poema que dóna una pista sobre el tema i l'ofici que s'hi tractarà.
Per exemple, en el relat "Un bon parell de dos", dedicat "a la Mireia i la Judit, i també als grans, de can Serra, d'Ullastret", el poema inicial suggereix l'aventura viscuda pel fuster i pel paleta de Fontclara:

El fuster i el paleta de Fontclara
es canvien d'ofici com de cara:
l'un fa una llibreria amb marbre gris
i l'altre un pis de fusta corcadís,
els culgirats fuster i paleta de Fontclara. (P. 25)


Personatges
Els protagonistes dels relats tenen en comú que tots són espavilats i que desenvolupen el seu ofici d'una manera imaginativa i divertida. Davant d'un conflicte, saben trobar una solució adient per a continuar satisfactòriament la seva feina.

Per exemple, el jardiner Florenci Abril es preocupa per tal d'acomplir la dita segons la qual en aquesta vida cal almenys tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Ell no es veu capaç d'escriure un llibre, però aplica els seus coneixements de jardineria a aconseguir un arbre que faci poemes a l'estil de Verdaguer, Carner, Maragall...:

El jardiner Florenci Abril
diu que té ganes de morir tranquil.
Per això ha plantat en un cubell
un poemer de classe moscatell,
el floral jardiner Florenci Abril. (P. 49)


Suggeriments didàctics
1. L'organització d'una biblioteca d'aula a partir de diversos relats de Miquel Desclot pot ser una activitat inicial que afavorirà el coneixement de l'autor. Cada grup d'alumnes llegirà el llibre que millor s'adapti als seus interessos i nivell de comprensió. Després de la lectura, es pot preparar un programa imaginari de TV de divulgació cultural, en el qual es presentin de manera dinàmica i creativa llibres de lectura de l'autor llegit.

2. L'estructura del llibre facilita una lectura pautada per part del professor. Els suggeridors títols dels relats, les dedicatòries i el poema inicial ajudaran a formular hipòtesis lectores sobre el tema. Després de plantejar el conflicte, es pot aturar la lectura i demanar als nens i a les nenes quina creuen que en serà la solució. Quan reprenguin la lectura i sàpiguen quina ha estat l'opció del protagonista, es pot obrir un debat a l'aula per tal de valorar els aspectes positius i negatius del final proposat per l'autor.

3. Els temes tractats sorprenen perquè s'hi barregen elements reals amb altres de fantàstics. Després de la lectura del llibre, el fet de destriar quins elements són reals (els oficis, la vida del personatge...) i quins són imaginaris (fets insòlits, ensurts...) ajudaran els lectors a adonar-se de l'estructura narrativa emprada per l'autor.

4. D'acord amb l'estil utilitzat per Desclot, els nens i les nenes poden fer els seus propis relats seguint propostes imaginatives com la utilització del binomi fantàstic (creació de relats a partir de dos elements inicialment insòlits com Miquel Desclot fa amb: cartera - colom, cantatriu - gall...), intentant respondre a la pregunta "què passaria si..." (per exemple, un nen demana al seu rellotge que l'hora de jugar duri més), o bé utilitzant jocs de paraules com fa l'autor amb colom - Coloma - colombins.

Una enquadernació ben atractiva farà que les narracions dels nens i de les nenes siguin un bon regal per a l'autor quan visiti el centre.

5. Alguns dels personatges han estat dibuixats per la il.lustradora Carme Solé. Tanmateix, quan es llegeix un relat, cada lector imagina els personatges de manera diferent.
Es pot demanar als nens i nenes que dibuixin la seva versió d'algun personatge i organitzar una exposició amb els dibuixos que cada nen hagi fet dels protagonistes del llibre. L'exposició configurarà un marc ben divertit per a rebre l'autor. Els més agosarats poden, fins i tot, disfressar-se imitant els trets més característics de la cantatriu, el paleta, el fuster, la cartera... i donar-li així la benvinguda al centre.