Edat de lectura
És un llibre de poemes on apareixen animals procedents de l'entorn quotidià dels nens i les nenes. Un tractament lúdic i imaginatiu dels diferents temes fa que aquest recull de poemes, escrits en poques paraules, sigui una lectura adient per als lectors primerencs.

Argument i tema
L'estil que configura l'obra es basa en l'enginy, la imaginació, la manera diferent de concebre la realitat de les bestioles que coneixen els més menuts. La creació de nous arguments o personatges a partir dels contes o les cançons populars ja coneguts dels lectors, és una constant en tot el llibre. Així, doncs, els nens i les nenes es sorprendran quan llegeixin l'inici del poema "Rata d'escala" Això era una rateta / que embrutava l'escaleta, ja que ràpidament els recordarà el conte La rateta presumida, o el poema "Rossinyol viatger", que s'inicia amb els versos Rossinyol que vas a Andorra / pels camins de l'aire fred, que tenen com a clar referent la cançó popular Rossinyol que vas a França.

Qualsevol aspecte relacionat amb la vida dels animals o amb les seves característiques es converteix en un motiu vàlid per a crear una composició. A partir de les qualitats físiques de les bèsties o de la seva manera de viure, Miquel Desclot desenvolupa una idea, generalment senzilla, que donarà sentit al poema. L'escriptor i el lector juguen amb les idees i amb el llenguatge amb una clara intenció de passar-s'ho bé. Alguns exemples són la poesia "Cranc de mar", estrofa escrita sobre el moviment de l'animal; "Sardina de llauna", que parteix de la idea del lloc on viu la sardina (la llauna), per establir una comparació amb altres peixos que poden trobar-se a la nevera de casa; el ritme poètic de "Cucut de rellotge", que evoca el piu-piu que fa l'ocell quan marca les hores, i "Lleopard a ca la modista", que relaciona el dibuix de la pell de l'animal amb l'obra d'un gran pintor, Picasso.

L'autor ofereix noves vies imaginatives al lector quan basa la rima d'alguns poemes en el nom de l'animal. Podeu comprovar-ho en textos com "L'ànec i l'oca" (Un ànec i una oca / damunt d'una roca / embullen la troca / i toca a qui toca.) o "El cocodril del Nil i el mussol del Pol o Rap" (El cap / del rap /no cap / al cap: / quin nyap!), construït a base de mots monosil·làbics.

Per acabar, ens agradaria destacar la visió de sàtira social que contenen alguns poemes, en especial les converses poètiques entre els animals, com és el cas de "L'abella i la vespa", i l'intent d'oferir formes poètiques més noves com és el cas del cal.ligrama "Eruga processionària".

Estructura
Desclot ofereix als joves lectors un univers poètic estructurat. D'aquesta manera, i a través d'una mètrica i d'una rima planeres, els nens i les nenes s'inicien, gairebé sense adonar-se'n, en la disciplina poètica. El poeta empra rimes consonants, senzilles, fàcils d'imitar, que responen, sovint, a una estructura tancada (predominen els apariats i les quartetes, al costat d'algun tercet, quintet i sextet), llevat d'algunes que responen a una estructura oberta ("El problema del nom del gat", "El mussol i la mixa" o "Formiga negra i formiga roja").

Puntualment, el lector ha de resoldre les endevinalles que se li presenten. L'estructura de l'enigma es basa en les qualitats físiques de les bèsties o en el so de la seva veu, establint un símil amb determinats objectes o mitjançant el recurs de l'onomatopeia. La solució de l'endevinalla també es pot trobar escrita dins de l'enunciat o bé relacionant l'animal amb el que menja o com es mou.

Personatges
La prosopopeia és la figura retòrica dominant a l'obra. Els animals protagonistes, a l'estil dels contes populars i les faules, mantenen diàlegs entre ells o amb el lector. Altres vegades, és el poeta qui s'adreça al personatge.

Personatges coneguts dels joves lectors que apareixen en contes o cançons populars són considerats d'una altra manera, canviant-ne, per exemple, les qualitats que tradicionalment se'ls atribueixen. Aquest és el cas de les rates de clavegueres, el gat amb botes, la gallina capitana, la garsa lladre, el poll de cap, la puça de gossa, el llop de rondalla i el cargol. L'autor fa una proposta més agosarada quan configura una nova fabulació, paral.lela a la del conte popular ("El pollastre de granja i el gratapallers").

Desclot, que en la seva obra ofereix als nens i nenes un ampli ventall de personatges, també hi inclou poemes sobre altres animals (la tortuga, el colom de plaça, el lloro de gàbia, el mico filós, la mosca, la mussola i el mussol, el pop, el cuc de seda, l'espiadimonis...), tot basant-se en la seva manera de viure o en l'exaltació de les seves qualitats (El primer gos és com el primer amor: / no n'hi ha un altre, com el primer amor.).

Suggeriments didàctics

1. Miquel Desclot escriu els seus poemes tenint en compte que el llenguatge poètic és un instrument que ajuda a descobrir les possibilitats d'expressió que ofereixen els mots. Abans de llegir el Bestiolari de la Clara es pot fer una sessió de creació poètica, de manera que els lectors entrin en contacte amb els mecanismes creatius emprats per l'autor. Una manera d'introduir els nenes i les nenes en el joc poètic és fer els exercicis breus de construcció poètica següents:

a) compondre i descompondre paraules, per exemple, Barcelona es pot descompondre en Bar-Cel-Ona;

b) formar paraules compostes a partir de dues paraules i escriure el significat de les paraules creades; per exemple, a partir d'elefant i formiga es pot fer elefantiga, elemiga, formigant...;

c) triar un element (per exemple, una part del cos) i buscar-ne d'altres s'hi assemblin en aspectes com la forma, el color o la utilitat, per treballar el pas del sentit real dels mots al sentit figurat.

2. Per a gaudir plenament d'un poema cal que el lector els nens i les nenes en aquest cas pugui relacionar-lo amb moments viscuts de la seva pròpia experiència. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, és convenient que els nens i les nenes escoltin la lectura, per part del professor, d'alguns poemes. Us suggerim "El problema del nom del gat" i "Formiga negra i formiga roja". Cal fer èmfasi en la musicalitat i en el joc d'associacions que s'estableix al llarg de la poesia.

3. El ritme de lectura d'un conte i d'una novel·la o el d'un recull de poesies no és necessàriament el mateix. Cal guiar els més menuts en la lectura de llibres de poesia, per tal que aprenguin a escollir els poemes que llegiran o rellegiran. A partir del mateix índex, se'n pot triar un. Després, per grups d'un, dos, tres o quatre lectors, segons les característiques del poema seleccionat, se'n pot fer la lectura silenciosa i clarificar-ne els problemes de comprensió entre els components del grup o amb el professor. Per acabar, el grup pot preparar-ne la lectura en veu alta per després llegir-lo o recitar-lo a la resta de la classe o a altres companys de l'escola.

4. Ara és el moment que els lectors esdevinguin escriptors. Entre tots els alumnes del grup es pot escollir un animal conegut i preparar l'elaboració d'un poema tot fent una pluja d'idees que reculli els mots o les expressions relacionats amb el nom de l'animal. Després, entre tots, es busquen rimes possibles i es planifica l'extensió i l'estructura de la composició. Finalment, es pot escriure el poema entre tots.