Josep Enric Dallerès (Josep Dallerès i Codina) neix a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), de pares andorrans que ben aviat decideixen que la família retorni a Andorra. De Pontons, el poblet de la més tendra infància se n'enduu el descobriment de la lectura i l'adquisició naixent d'un autèntic vici d'escriure.

Escolaritzat a l'escola francesa d'Encamp (Andorra), seguirà més tard estudis a Prada de Conflent, cursarà magisteri a Perpinyà, formació que completarà al centre de mestres especialitzats de Carcassona.

Els primers poemes publicats, ho són en llengua francesa a la revista Flammes Vives, (1967-1968).

Al llarg dels set o vuit mesos de la fallida experiència de la revista Posobra, de la que se n'arribaren tan sols a publicar sis exemplars, coneix Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover que el convencen de dedicar tot el seu esforç a escriure en català.

Decideix definitivament quedar-se a Andorra i es va presentar a oposicions primer com a mestre i més tard com a mestre especialitzat.

Disposant d'una plaça al Lycée Comte de Foix, reinicia estudis de lletres modernes a la Universitat Paul Valéry de Montpeller.

Integra la junta del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra que li proporciona un altre encontre decisiu: Miquel Martí i Pol que, l'any 1974, li prologa el primer recull de poesia: 33 poemes.

A partir de l'any 1982, alterna o compagina docència i activitat política.

Entre altres càrrecs ha estat titular de la regidoria de cultura del comú (ajuntament) d'Encamp (1982-1991), de la cartera d'Educació, Cultura i Joventut del Govern d'Andorra (1991-1993), ha presidit el Consell General (Parlament) (1994-1997). És conseller general (diputat) des del 1997. En l'actualitat presideix la comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura i Esports.

Possiblement, la tasca política ha espaiat les seves publicacions, tot i així no ha deixat mai d'escriure, fins i tot s'acaba d'aventurar en un món nou per a ell, el de la novel·la, amb l'obra Frontera endins (2007).