"Coromines és un filòleg que pot ser comparat amb els més grans de la seva disciplina: Walter von Wartburg, Wilhem Meyer Lübke, Jakob Jud... D'altra banda, l'extraordinari gruix intel·lectual de Coromines queda reflectit d'una manera colpidora en un fet que el seu darrer secretari i eficaç col·laborador des de 1989, Joan Ferrer, ha explicat, arran del seu traspàs: damunt la tauleta de nit havien quedat els Evangelis en grec, dos volums de les Confessions de Sant Agustí en llatí, les obres completes de Dante en italià, els Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany (en caràcters gòtics), les obres completes de Shakespeare en anglès, un volum de les tragèdies d'Eurípides en grec, el seu estimat exemplar de La vida austera, de Pere Coromines, i dos volums de la correspondència de Josep Carner. Joan Coromines era, certament, un poliglot i un home de vastíssims coneixements culturals."

(Carles Duarte. Avui, 2 de gener 1997)

* * *

"La Fundació Pere Coromines, hereva del gran llegat intel·lectual de Joan Coromines, és la dipositària dels materials que el gran lingüista deixà aplegats per a la redacció de futures obres. Entre aquests tenen un interès especial els cedularis que contenen els materials que el filòleg havia anat aplegant per a la redacció de la seva gramàtica històrica, l'únic dels carreus que havien de constituir l'obra de Coromines —l'"ardida piràmide", com a ell li agradava de dir— que quedà per redactar. Atesa l'extensió dels coneixements que Coromines aplegà al llarg de la seva vida, possiblement va ser el lingüista que va posseir uns coneixements més vastos de tota la llengua catalana, tant a nivell diacrònic (les diverses etapes de la història de la llengua), com a nivell sincrònic (tenia un coneixement directe de tots els parlars catalans, adquirit en les seves enquestes a peu per tot el domini lingüístic) de la llengua catalana, aquesta gramàtica històrica que tenia projectada hauria estat una obra d'enorme interès. Possiblement la Fundació Coromines podrà editar en forma de materials d'estudi la documentació que Coromines va aplegar, que indubtablement serà d'interès per als investigadors."

(Joan Ferrer. Avui, 23 de març 1998)

* * *

"Coromines és una de les persones que han tingut, des de ben joves, l'objectiu professional més ben definit i que s'hi han consagrat més literalment en cos i ànima: va treballar unes dotze hores diàries pràcticament fins als darrers moments de la seva vida. A més a més, va ser afortunat de tenir una salut robusta i una vida llarga. L'objectiu que diem era aconseguir per a la llengua catalana un lloc destacat dins la romanística: quan ell va començar a treballar, aquesta llengua era ben poc tinguda en compte (però, no ens enganyem: tampoc el castellà no formava part dels grans projectes que en aquells moments s'havien engegat, i serà ell qui aixecarà aquesta llengua a un lloc central i imprescindible). En diverses ocasions va deixar clar que la seva llengua i la seva pàtria eren el català i Catalunya (entenent per «Catalunya» tot el domini lingüístic). El seu projecte era de fer per a aquesta llengua un gran diccionari etimològic, una gramàtica històrica i un onomasticon, que eren les matèries centrals de la lingüística del seu temps. El diccionari castellà el va fer obligat per les circumstàncies, i ell deia que li serviria d'entrenament per a les obres catalanes. Un cop va poder tornar a Catalunya i s'hi va instal·lar definitivament, la dedicació als diccionaris catalans va ser absoluta, fins al punt d'abandonar tota mena de vida social i fins professional: assistència a congressos o conferències, homenatges, etc. Josep Pla havia dit que Coromines "és l'home que treballa més d'aquest país —que treballa d'una manera segura, compassada i llarga" [...], i Badia (1997) ho ha concretat amb una frase lapidària: per a Coromines els verbs viure i treballar eren absolutament sinònims. Només amb aquesta tenacitat, acompanyada d'una memòria privilegiada i d'una intel·ligència superior, s'explica que el nostre home s'hagués plantejat des de ben jove un programa de treball sobrehumà i que hagués efectivament pogut escriure tres obres colossals que s'ha dit que absorbirien de sobres la vida de tres investigadors o la d'un gran equip durant molts anys."

(Joan Solà. Joan Coromines com a exemple. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005, p. 1-2)