La literatura de Jaume Copons arriba amb facilitat al públic infantil i juvenil. Entenem que això es deu a l'ofici amb què proposa històries que atrapen i a les complicitats que teixeix amb els seus lectors a partir de contraposar amb claredat el món infantil amb el món adult. En el cas que ara ens ocupa, la diferència respecte dels seus treballs anteriors està en la selecció del protagonista que fa: no serà un individu sinó un grup escolar, una classe, i la novel·la té aquest personatge coral com a motor de l'acció.

(Germán Machado. "L'any del gat", Faristol, 2018. En línia)

* * *

[...] Us presento L'Agus i els monstres, creada per Jaume Copons i Liliana Fortuny per a Combel, editorial amb què ja han col·laborat junts amb dos llibres dedicats als avis. Copons és un professional del món infantil en tots els formats: televisiu, musical i literari. Exemples? Va començar de guionista de Barrio Sésamo i també ho va ser de Los Lunnis, entre d'altres, i és un dels pares d'Elvis Riboldi, etcètera. Les seves trames i personatges són una garantia d'efectivitat narrativa, imaginació gamberra, humor i rebel·lia. De Liliana Fortuny se sap que ha fet il·lustració per a adults, amb un aire inquietant, portades de discos (com ara de la Dharma, perquè el seu pare era Josep Fortuny, el bateria) i llibres infantils. Fullejant aquests dos lliuraments de les aventures de l'Agus i la seva tropa de monstres dels llibres (per estar actius els cal escoltar o llegir bones històries) les virtuts resulten evidents: una expressivitat molt i molt rica dels diferents personatges (l'Agus és versàtil com un gran actor); un bon aprofitament de l'espai; una imaginació ajustada a la trama, sense buscar estridències; recursos com ara ulls de manga per aconseguir la màxima tendresa i trucs tècnics per mostrar moviment; un acoloriment dinàmic i equilibrat; i, entre d'altres, algunes pàgines amb interiors d'habitacions amb mil detalls costumistes. Les trames, amb diferents línies argumentals, són divertides i trepidants i la colla de personatges habituals està formada per l'Agus, la veïna repel·lent (Lídia), les seves respectives famílies, els dolents (Dr. Brot i l’ajudant Nap) i la dotzena de monstres. El mercat lector és imprevisible, però apunta a projecte de llarga durada. Felicitats.

(Lluís Llort. "Agus, Copons i Fortuny, arribaran ben lluny", Avui Cultura, 31 d'octubre del 2014, p. 16)

* * *

Jo, Elvis Riboldi està concebut a vuit mans per tres guionistes catalans d'experiència contrastada: Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera —entre d'altres, han participat en els guions de Barrio Sésamo i Los lunnis— i un il·lustrador, Òscar Julve. El model de Jo, Elvis Riboldi és el mateix que el d’El diari del Greg i fins i tot el personatge és similar, encara que l'Elvis no es considera un perdedor sinó que són els altres els qui l'etiqueten com a tal, després d’assistir perplexos als seus actes desastrosos i descomunals, fins que un metge li diagnostica la hiperactivitat.

(Pep Molist. "Hiperactius al poder", El País. Quadern, núm. 1.438, 5 d'abril del 2012, p. 4. En línia)

* * *

[...] Sense fer una anàlisi profunda de l'actualitat editorial, podríem dir que els dos fenòmens literaris que triomfen al mercat per a la franja dels deu, dotze anys, són, per una banda, els llibres tipus El diari del Greg i, per l'altra, la interminable sèrie del Gerónimo Stilton. Elvis Riboldi beu d'aquestes dues sèries d’èxit però les millora en tots els sentits, aportant una estètica mil vegades més acurada i apropant els arguments a la nostra realitat.

(Glória Gorchs. "Hiperactiu... i què?", "Presència", 16-22 de desembre del 2011, p. 36)

* * * 

Saber si són certes o falses les paraules d'un home que s'autoinculpa d'una sèrie de crims que pretenen esdevenir lliçons morals és la incògnita que mou la trama de Biaix. La novel·la s'inicia amb el trajecte cap a comissaria del protagonista de la història, un home amb una gran ànsia de notorietat pública que assegura que l'assassinat d'una presentadora de televisió, un psiquiatre, un polític... tenien raó de ser per les conductes inapropiades que els morts duien a terme. Ara afirma haver matat el seu veí, però els interrogatoris de la psicòloga de la policia i les investigacions del comissari encarregat del cas donaran un gir inesperat a la narració. Jaume Copons, autor de novel·les infantils i juvenils i del recull de contes Plagis, projectes i altres substàncies, mostra la dificultat de discernir entre la veritat i la mentida quan tot en la història està de biaix.

(Anna Tomàs. "Jaume Copons. Biaix", Avui Cultura, 26 de febrer del 2004, p. 16)