Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és escriptor i professor de Llengua i Literatura Catalanes a Lleida.

Ha conreat tota mena de gèneres: reculls de llegendes, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil, teatre, articles de divulgació i guions per a la televisió, però la novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera (1988), Què farem, què direm? (1989) –Premi Gran Angular i Crítica Serra d'Or de literatura juvenil– El segle de la llum (1997), L'abominable crim de l'Alsina Graells (1999), La mula vella (1989), Per les valls on es pon el sol (2002), Els arbres amics (2004), El salvatge dels Pirineus (2005) –Premi Sant Joan de literatura catalana–, Les senyoretes de Lourdes (2008) –Premi Sant Jordi de novel·la–, Nius (2010), Dos taüts negres i dos de blancs (2013) –premi de la Crítica Catalana de narrativa, premi Crexells, premi Joaquim Amat-Piniella, premi Setè Cel i Prix du Livre Pyrénéen–, Al mateix riu d'Heràclit (2018) és una biografia novel·lada del filòsof presocràtic d'Efes, conegut com "l'Obscur" i la novel·la L’any que va caure la roca (2020) vol ser una metàfora de les il·lusions i desenganys de la transició política a la democràcia, vistos des del món rural. La seva darrera novel·la, La llarga migdiada de Déu (2023) suggereix el silenci de Déu durant l’Holocaust, la seva desaparició progressiva al llarg del segle XX, però el seu retorn a inicis del XXI.

La seva obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu, i ha estat traduïda a l'aragonès, el castellà, l'èuscar, el francès, l'italià i l'occità.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Fotografia de la portada: © Paco de Paz. Fotografies de la biografia de l'arxiu personal de l'autor.