COTILLES

Et donen la vida,
et nodreixen,
t'eduquen,
t'instrueixen,
t'ensinistren
perquè siguis com els altres,
com tots els altres
però no com tu.

(Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 19)

* * *

MOTS

Les paraules són la carn,
el pa, el peix i la verdura;
l'oli, l'aigua, la sal i les espècies.
Les paraules són la fruita, el vi,
el ganivet i l'olla;
el plat, la boca, la cullera i el foc.

(Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 87)

* * *

LA DUNA I LA CASCADA

La música de les paraules,
l'home dividit, la dona dividida,
la tirania consentida dels infants,
les olors inventades dels perfums,
els piròmans del llenguatge, els colors químics,
la silicona, el vidre que no és vidre, els plàstics,
els cercadors, els trobadors, els perdedors,
corones de llorer, d'olivera, d'espines sense el peix,
les perles d'aigua dolça, els herbicides,
els fratricides, els insecticides, els espermicides,
el marbre sintètic, els vidents,
les drogues perilloses, les piscifactories,
les rectories, les tutories, les conselleries,
els venedors i les venedores d'orgasmes,
els compradors i les compradores d'orgasmes,
els efectes secundaris dels medicaments,
l'enveja, heretada o adquirida,
les paral·leles, sempre en cerca i captura,
la química en forma de fruita, de verdura,
la salvadora de totes les catàstrofes,
els condons de menta, de plàtan, de maduixa,
els suïcides estàndard,
els suïcides que mai no se suïciden,
els efectes terciaris dels poemes,
els diners que canten, els no diners que ploren,
el menjar processat, les sangoneres, les paparres,
els il·luminats amb bombetes de cent,
la misèria necessària, diuen, de tanta gent,
la preguerra, la guerra, la postguerra,
Mariquita Pérez, Arriba España,
els jardins d'infància sense terra ni herba,
menjar, beure, cagar, pixar, follar,
parar, parir, plorar, callar,
tanques, parets, barreres, muralles,
esglésies i escoles com presons,
hòstia pura, hòstia santa, hòstia immaculada,
hòstia puta que t'afaites el parrús per ser més blanca.
I els negres? Els negres a fer fosca,
que per qualque cosa la lluna es diu la Lluna.

Toc un preludi amb un tambor de llauna,
escric un poema amb una ganiveta,
la pluja fa xim-xim i l'acompany amb dues tapadores.

La duna em salva del verí de la serp.
La cascada només sap fer el salt del tigre.

(Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 88-89)