Mercè Canela, Sant Guim de Freixenet (la Segarra), 1956. Escriptora i arqueòloga.

Es llicencia en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, però ben aviat es veu immersa en el món dels llibres: primer com a bibliotecària d'aquesta mateixa universitat i, més tard, a Brussel·les (1986-1994), com a documentalista de la Comissió de les Comunitats Europees.

L'any 1976, mentre estudia a la universitat, publica el seu primer llibre De qui és el bosc? i al cap de poc guanya el premi Josep Maria Folch i Torres amb L'escarabat verd (1977). Des d'aleshores ha publicat una vintena de llibres, entre els quals cal destacar: Lluna de tardor (1982), El rastre de les bombolles (1990), S'ha de ser animal! (1992), La casa de les acàcies (1997), Els dimarts del senyor F. (1997), Per un plat de macarrons (1997) i Una pintura als llençols (2004). Fruit de la seva dedicació a la literatura per a infants i joves, ha rebut diversos premis de renom —a part del Folch i Torres 1976— com ara el premi Crítica Serra d'Or 1981, el premi L'Esparver 1982 o el premi Vaixell de Vapor 1991. A més, ha estat inclosa a la llista d'honor de l'IBBY (1984).

Des de finals de l'any 1997, compagina l'escriptura amb la direcció de la revista Cavall Fort. Des del 2007 fins al 2010 va ocupar el càrrec de vicepresidenta pel Principat de l'AELC.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Documentació: Mercè Canela.
Fotografies: Arxiu personal de l'autora.