"El forat d'un tret al vidre,
sense esquerdes l'esgroguissada fotografia
d'uns avis sense nom.
Cicle vital clos: es fonen els lligams.
No se senten rialles entre el fullam del riu,
resta el laberint orb d'intuïtives respostes.
Reajustament dels mots en herètica confusió d'olors.
Qui llegirà aquesta farsa d'una història personal?"

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 17)

* * *

"Era el dia més llarg, s'allargassava,
cloents dolçors de l'estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l'aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.

Fugen les veus. Als vells amagatalls
s'enfila el temps pel forat de l'agulla."

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 19)

* * *

"El mar era silent i solitari.
Entre els dits, sense so, l'arena
afinava, desolat, un paisatge nu.
Emmudia l'espasme, allargassat fibló,
extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.
El dofí ert sobre la platja adversa
arrasada pel vent, desertada certesa
d'una ficció d'imatges efímeres."

(Del poemari Blaus. Barcelona: Columna, 1993, p. 37)