Lectors

Les tres novel.les d’aquesta sèrie són accessibles a un públic ampli i ben variat. La llargada pot ser un obstacle, però, a l’hora de treballar amb grups que tinguin ritmes de lectura irregular. Es pot optar per un sol dels títols, ja que les obres tenen arguments independents, malgrat que això faria perdre la visió de conjunt.

Arguments

La trilogia obeeix al fil conductor de la crònica de l’anglès John Sinclair, personatge de ficció. El conjunt s’emmarca en els anys que porten als fets de 1714 —quan es tanca el periple. L’èpica dels catalans s’anuncia i es desencadena a remolc de la conversió personal de Sinclair, protagonista i narrador que va madurant al llarg del relat. Si el primer volum pren l’aire d’una comèdia d’aventures, i el segon d’un drama emocional, el tercer és una autèntica tragèdia. Se succeeixen, així, en una sola terna literària, els tres gèneres clàssics.

1714, sota la pell del diable

El protagonista marxa a Londres, quan la guerra sembla perduda per als catalans. Però l'aventurer jove d'abans s'ha convertit en un home reflexiu i inquiet. L'enyorança d'aquella gent desesperada, i d'una dona barcelonina, el fan tornar. Quan desembarca a Barcelona, es troba amb un ambient de radicalitat i de fanatisme religiós exacerbat, i amb la seva enamorada reclosa en un convent.

Recupera la dona de la seva vida, però aleshores tots dos es converteixen en el blanc d'una profecia en la que són elevats al rang d'aparició sagrada. Aquella Moreneta i aquell Sant Jordi anglès, aclamats com a redemptors per un poble abandonat pels poders terrenals i divins, concentren les il.lusions col.lectives de salvació. Això els atorga impunitat i també els lliga a la terra: el seu pelegrinatge per la Catalunya devastada serà la història d'un idil.li turmentós.

Personatges

John Sinclair és sempre el referent principal, i és a través de la seva visió que assistim als embolics del moment. La seva perplexitat davant l'obstinació dels amics catalans, així com el seu escepticisme religiós, el converteixen en observador distant i privilegiat del procés. Això sí: comença a buscar la complicitat amb una causa que no comparteix però que admira, i la devoció pel seu amor local resulta determinant a l'hora de comprometre's amb una societat que és a un pas de la follia. La noia, que encarna l'ideal pur i el misticisme que Sinclair troba a faltar en ell mateix, esdevé el seu contrapunt necessari.

Les figures documentades perden pes en aquest segon lliurament. La família Dalmases, en Feliu de la Penya, en Moragues, en Dalmau o el filipista De Prats compleixen una missió més determinant en la trama de ficció que no pas en el decorat històric. Els conspiradors anglesos o borbònics, i els mateixos dirigents catalans, s'esbossen en segon terme. El frare Ribereta, la cara amable i espurnejant del catolicisme, esdevé el confident de Sinclair. La mare del protagonista, la seva enamorada, en Dídac i la seva família, són els pefils inventats que mouen la intriga. I és el darrer, el criat fidel, el que comunica, amb la seva personalitat ferrenya i honesta, el drama de la gent corrent.

Ambientació

1714, sota la pell del diable disposa d’un argument propi, i enllaça amb els altres volums gràcies als personatges i, sobretot, a l’escenari que la sustenta. L'acció transcorre entre 1711 i 1714, quan les monarquies implicades es retiren amb les seves tropes, i les institucions catalanes aposten per lluitar fins a la mort. Les esperances de salvació parteixen d'algunes especulacions diplomàtiques i dels deliris dels defensors més abrandats. Mentre el drama de Sinclair s’alimenta del seu enamorament, el drama de la majoria dels resistents es nodreix d’una poderosa fe.

El rerefons religiós d’aquest lliurament de la trilogia és bàsic. La Inquisició, les jerarquies de l’església i la pietat del poble menut són l’autèntic escenari, que destaca per damunt dels esdeveniments de caire polític i militar. El progressiu escanyament per part dels borbònics força a adoptar un discurs messiànic, on abunden els profetes, els crèduls, i els capellans amb trabucs. Aquí la posició més incòmoda és potser la dels eclesiàstics rectes i solvents, com ara l’inefable Ribereta, que simpatitzen amb el bàndol més feble però que lamenten la deriva popular cap a la superstició.

Una altra qüestió que dóna profunditat al relat és la de l’esclavatge. La figura de l’enamorada de Sinclair, i la del seu pare africà, ens obren els ulls a un contrast inquietant: mentre els catalans pugnen per conservar les seves llibertats, assumeixen sense dubtar l’existència de captius a casa —pocs- i a les colònies —molts. El fet es pot estendre a les societats europees en general, i la novel.la recalca el missatge que la guerra de successió és una guerra de negrers vocacionals. Quan els anglesos pacten amb Felip V, el primer que obtenen és el transport d’esclaus a les Índies espanyoles, el comerç més lucratiu de l’època. I és aleshores que Londres, amb el suport d’intel.lectuals com Swift o Defoe, decideix prescindir dels antics amics catalans.