Alfred Bosch
Coberta de 1714, Set de Rei
1714, Set de Rei.
Lectors
Les tres novel.les d’aquesta sèrie són accessibles a un públic ampli i ben variat. La llargada pot ser un obstacle, però, a l’hora de treballar amb grups que tinguin ritmes de lectura irregular. Es pot optar per un sol dels títols, ja que les obres tenen arguments independents, malgrat que això faria perdre la visió de conjunt.
Arguments
La trilogia obeeix al fil conductor de la crònica de l’anglès John Sinclair, personatge de ficció. El conjunt s’emmarca en els anys que porten als fets de 1714 —quan es tanca el periple. L’èpica dels catalans s’anuncia i es desencadena a remolc de la conversió personal de Sinclair, protagonista i narrador que va madurant al llarg del relat. Si el primer volum pren l’aire d’una comèdia d’aventures, i el segon d’un drama emocional, el tercer és una autèntica tragèdia. Se succeeixen, així, en una sola terna literària, els tres gèneres clàssics.
1714, Set de Rei
John Sinclair rep un misteriós encàrrec de la corona anglesa: infiltrar-se com a agent especial en terres catalanes, i fomentar la revolta contra el rei Felip V. Per a fer-ho, disposa de la seva ironia distant, el seu caràcter aventuresc, el suport d’anglesos influents i els escrits anònims d’un tal Hispalis. El jove espia, avesat al glamour dels ambients cortesans, es passeja per mitja Europa i aterra a Catalunya sense simpatitzar, ni poc ni molt, amb la causa del pretendent austriacista. Les seves millors credencials són una forta inclinació per les faldilles i haver vist molt de món.
Amb l’ajut del seu informador secret, Sinclair contribueix a girar els ànims contra el rei borbó. A partir d’aquí, viu els alts i baixos de la guerra de Successió, a les grans capitals de l’època o al camp de batalla hispànic. A poc a poc, l’entreteniment cedeix a la complicitat i, finalment, a la implicació sincera amb la societat d’acollida. Dues intrigues mantenen la tensió: d’una banda, Sinclair s’obstina en comprovar l’existència i la identitat del seu pare; i de l’altra, persegueix la identitat del seu corresponsal encobert. Al final del volum es resolen tots dos enigmes, i es clou aquest primer lliurament.
Personatges
La figura de John Sinclair domina la narració. En aquest primer llibre, apareix com un jove un poc frívol i ocurrent, que no disposa d’una forta personalitat pròpia, a remolc de la gent que l’envolta i dels esdeveniments. Això atorga una certa neutralitat al relat que permet destacar els actors secundaris, i també evitar tons abrandats, a favor o en contra de la causa per a la qual treballa. És clarament, malgrat el seu enginy i la seva lucidesa, una criatura encara en formació.
Altres personatges de ficció reforcen el paisatge humà de 1714, Set de Rei. La mare soltera de Sinclair apareix com una persona de caràcter voluble, fins i tot esbojarrada, però d’afectes robustos. El criat, en Dídac, ofereix amb la seva energia muda un contrapunt de lleialtat plebea —la mateixa que inspira el poble baix en les revoltes i batalles del moment. Les amants del protagonista són dones del seu temps: no gaire prominents en públic, però astutes, carismàtiques i dotades de grans recursos en privat.
Les figures històriques ocupen un espai notable a la primera novel.la de la trilogia. La conxorxa anglesa queda ben palesa amb els usos florentins de Mitford Crowe —negociador destacat i supervisor de Sinclair-, o amb la impecable estratègia del general Marlborough. A través dels prínceps en disputa —Felip V i Carles d’Àustria- i dels teatres de les altres corts europees, se’ns introdueix en la impunitat il.luminada de l’absolutisme. La Barcelona austriacista bascula entre la glòria i el ridícul gràcies als retrats de l’Acadèmia dels Desconfiats, les institucions de govern propi i la cort improvisada del pretendent Carles. Prohoms de l’alçada de Dalmases, Peguera, Dalmau, Feliu de la Penya i altres ajuden a captar les esperances i febleses d’una societat que pateix autèntica set de rei.
Ambientació
El litigi europeu de la successió espanyola ajuda a ampliar els paisatges que contenen l’acció. El Versalles del Rei Sol, la Viena imperial, el Londres dels whigs i els tories, o la Itàlia cultivada i decadent, són escenaris determinants del periple. Dues conquestes catalanes de Madrid acaben d’arrodonir, amb ironia històrica, els horitzons geogràfics de les vivències de Sinclair.
1714, Set de Rei té entitat com a novel.la singular, i també com a retrat d'època, que ens inicia en el marc històric de referència de la trilogia sencera. L'acció transcorre entre 1700 i 1711: les vicissituds de la guerra de successió espanyola, els interessos en joc al teatre europeu, i els esdeveniments que condueixen al drama final hi són apuntats amb força. L'autor ens transporta al moment amb una atenció especial als detalls socials. Els enormes mirinyacs (faldilles) de les dames, els tricorns i perruques dels homes; els àpats pantagruèlics dels rics i el ranxo dels pobres; els camins infectes de la península i les cases fosques i humides de Barcelona...: tot ens acosta a un estil de vida caduc.
Però el rerefons també ens fa entendre l'emergència del món modern, justament quan s'estenen alguns costums que avui ens són familiars. El te, el cafè, la xocolata, el tabac, els diaris o la política parlamentària ja fan la seva tímida aparició a Londres o París, i arriben a la Mediterrània. El mateix podem dir de la diplomàcia i dels exèrcits tal com els entenem en el present, perquè és en aquests anys que es passa de les batusses confuses de senyors a la guerra entre cossos uniformats i armats d'artilleria pesant, i també de la conquesta pura a la negociació de grans tractats entre cancelleries. La causa catalana cau víctima d'aquest nou món, insensible, regulat i globalitzador, on manen el comerç i els grans interessos d'estat.
Les tres novel.les d’aquesta sèrie són accessibles a un públic ampli i ben variat. La llargada pot ser un obstacle, però, a l’hora de treballar amb grups que tinguin ritmes de lectura irregular. Es pot optar per un sol dels títols, ja que les obres tenen arguments independents, malgrat que això faria perdre la visió de conjunt.
Arguments
La trilogia obeeix al fil conductor de la crònica de l’anglès John Sinclair, personatge de ficció. El conjunt s’emmarca en els anys que porten als fets de 1714 —quan es tanca el periple. L’èpica dels catalans s’anuncia i es desencadena a remolc de la conversió personal de Sinclair, protagonista i narrador que va madurant al llarg del relat. Si el primer volum pren l’aire d’una comèdia d’aventures, i el segon d’un drama emocional, el tercer és una autèntica tragèdia. Se succeeixen, així, en una sola terna literària, els tres gèneres clàssics.
1714, Set de Rei
John Sinclair rep un misteriós encàrrec de la corona anglesa: infiltrar-se com a agent especial en terres catalanes, i fomentar la revolta contra el rei Felip V. Per a fer-ho, disposa de la seva ironia distant, el seu caràcter aventuresc, el suport d’anglesos influents i els escrits anònims d’un tal Hispalis. El jove espia, avesat al glamour dels ambients cortesans, es passeja per mitja Europa i aterra a Catalunya sense simpatitzar, ni poc ni molt, amb la causa del pretendent austriacista. Les seves millors credencials són una forta inclinació per les faldilles i haver vist molt de món.
Amb l’ajut del seu informador secret, Sinclair contribueix a girar els ànims contra el rei borbó. A partir d’aquí, viu els alts i baixos de la guerra de Successió, a les grans capitals de l’època o al camp de batalla hispànic. A poc a poc, l’entreteniment cedeix a la complicitat i, finalment, a la implicació sincera amb la societat d’acollida. Dues intrigues mantenen la tensió: d’una banda, Sinclair s’obstina en comprovar l’existència i la identitat del seu pare; i de l’altra, persegueix la identitat del seu corresponsal encobert. Al final del volum es resolen tots dos enigmes, i es clou aquest primer lliurament.
Personatges
La figura de John Sinclair domina la narració. En aquest primer llibre, apareix com un jove un poc frívol i ocurrent, que no disposa d’una forta personalitat pròpia, a remolc de la gent que l’envolta i dels esdeveniments. Això atorga una certa neutralitat al relat que permet destacar els actors secundaris, i també evitar tons abrandats, a favor o en contra de la causa per a la qual treballa. És clarament, malgrat el seu enginy i la seva lucidesa, una criatura encara en formació.
Altres personatges de ficció reforcen el paisatge humà de 1714, Set de Rei. La mare soltera de Sinclair apareix com una persona de caràcter voluble, fins i tot esbojarrada, però d’afectes robustos. El criat, en Dídac, ofereix amb la seva energia muda un contrapunt de lleialtat plebea —la mateixa que inspira el poble baix en les revoltes i batalles del moment. Les amants del protagonista són dones del seu temps: no gaire prominents en públic, però astutes, carismàtiques i dotades de grans recursos en privat.
Les figures històriques ocupen un espai notable a la primera novel.la de la trilogia. La conxorxa anglesa queda ben palesa amb els usos florentins de Mitford Crowe —negociador destacat i supervisor de Sinclair-, o amb la impecable estratègia del general Marlborough. A través dels prínceps en disputa —Felip V i Carles d’Àustria- i dels teatres de les altres corts europees, se’ns introdueix en la impunitat il.luminada de l’absolutisme. La Barcelona austriacista bascula entre la glòria i el ridícul gràcies als retrats de l’Acadèmia dels Desconfiats, les institucions de govern propi i la cort improvisada del pretendent Carles. Prohoms de l’alçada de Dalmases, Peguera, Dalmau, Feliu de la Penya i altres ajuden a captar les esperances i febleses d’una societat que pateix autèntica set de rei.
Ambientació
El litigi europeu de la successió espanyola ajuda a ampliar els paisatges que contenen l’acció. El Versalles del Rei Sol, la Viena imperial, el Londres dels whigs i els tories, o la Itàlia cultivada i decadent, són escenaris determinants del periple. Dues conquestes catalanes de Madrid acaben d’arrodonir, amb ironia històrica, els horitzons geogràfics de les vivències de Sinclair.
1714, Set de Rei té entitat com a novel.la singular, i també com a retrat d'època, que ens inicia en el marc històric de referència de la trilogia sencera. L'acció transcorre entre 1700 i 1711: les vicissituds de la guerra de successió espanyola, els interessos en joc al teatre europeu, i els esdeveniments que condueixen al drama final hi són apuntats amb força. L'autor ens transporta al moment amb una atenció especial als detalls socials. Els enormes mirinyacs (faldilles) de les dames, els tricorns i perruques dels homes; els àpats pantagruèlics dels rics i el ranxo dels pobres; els camins infectes de la península i les cases fosques i humides de Barcelona...: tot ens acosta a un estil de vida caduc.
Però el rerefons també ens fa entendre l'emergència del món modern, justament quan s'estenen alguns costums que avui ens són familiars. El te, el cafè, la xocolata, el tabac, els diaris o la política parlamentària ja fan la seva tímida aparició a Londres o París, i arriben a la Mediterrània. El mateix podem dir de la diplomàcia i dels exèrcits tal com els entenem en el present, perquè és en aquests anys que es passa de les batusses confuses de senyors a la guerra entre cossos uniformats i armats d'artilleria pesant, i també de la conquesta pura a la negociació de grans tractats entre cancelleries. La causa catalana cau víctima d'aquest nou món, insensible, regulat i globalitzador, on manen el comerç i els grans interessos d'estat.