Autors i Autores

Helena Bonals Barberà

Antologia

Poesia

El temps, l'instant, i l'espai,
allò que recordes sempre 
del principi d'una relació
que sembla que s'esborri
com el fum d'un cafè, 
però que té la capacitat
de desvetllar-te encara ara.

(Poema inclòs a Quedem al Zurich? Projecte bloguer. Valls: Quorum llibres, 2015)

* * *

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.

El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.

És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.

En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.

Per crear

Fes servir la memòria involuntària,
troba allò que busques,
digues el que anaves a dir,
encerta el llibre a la prestatgeria,
i, sobretot,
recorda el primer amor.

Sense veu

¿Podrà tornar-me aquest telescopi,
que ara m'ofereixes en una hipèrbole,
la meva lluna d'abans
de ser trepitjada per l'home?
¿Podran les teves paraules
aixecar-me del terra
com qui arrenca cebes?
No tinc veu si no m'arriba la teva,
i els estels són pedra de toc.

(Poemes de L’important és la rosa. Autoedició, 2018)

* * *

Scripta manent

La vida sense joia, però per la joia.
La vida sense sentit, però pel sentit.
L'impossible, pel possible, sempre.

(Inclòs a 50 poetes de la terra. Tarragona: Edicions Forment, 2018)

* * *

1.
Crec que l’home va deixar d’utilitzar les dues cames del davant per arribar algun dia a poder tenir un llibre entre les mans.

5.
Soc rata de biblioteca, i també gat. Soc ovella i llop, lluna i sol, víctima i botxí.

12.
Trobo que hem d’agrair la feina del personal de neteja que no permet que s’acumuli la pols en els llibres i les prestatgeries. Jo tampoc permeto que els llibres que m’han captivat s’omplin de pols en el meu record.

(Aforismes de La llibertat és una biblioteca. Autoedició, 2018)

* * *

1. El reverberar en la vida

Cinc minuts per fer un poema.
Tota l’ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo.
Tota l’existència que et resta
és per gaudir-ne.

16. La seva excelsitud

No te n'oblides
d'aquell llamp, ni del lloc
on s'encabia.
N'eres molt conscient,
perquè era irreflexiu.

(Poemes de 73 anys 37 planys. Abel Boldú Perelló. Autoedició, 2019)

* * *

Paradoxes

La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix
quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.
També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.
La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

(Poemes inclosos a Pinzellades de llibertat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2021)