"Tinc la impressió que, en aquella època, la meva vida s'escolava al marge de la realitat, sense noció del temps, i em fa l'efecte d'una nit il·luminada de tant en tant per un llampec. Vivia, d'altra banda, en el pur present, sense records, ja que no tenia passat, i sense esdevenidor, donat que res no esperava. Així, el fet de viure en la immanència equivalia, possiblement, a una mena d'immortalitat. I és possible també que l'enyor de la noiesa previngui, en general, d'aqueix fet. Pel que fa al meu cas, hi havia encara una sensació de seguretat absoluta. A la casa del carrer de Bonaire tot m'era familiar i els meus avis em semblaven divinitats protectores. Llur empara em feia invulnerable. I, com que encara no coneixia l'angoixa, m'identificava de seguida amb el petit món on vivia i això no solament dintre casa, sinó al carrer i àdhuc al camp, pels camins on l'avi em portava a passeig moltes tardes. Cada cosa nova que veia era un motiu d'embadaliment, una descoberta: el cel, tan ample, i els núvols, tan bonics, la terra amb els arbres i els ocells, les flors, les herbes, les sargantanes, els cavalls, els carros, els ruquets, les cabres, els gossos... Una vegada, fins i tot, vaig veure una serpeta que travessava el camí. No és edènic?"

(Del llibre L'edat d'or, Barcelona: Columna Tresmall, 1996, p. 13-14)

* * *

"Tot s'encamina a dir que l'ambient de la casa natal influeix molt en el nostre caràcter i ens fa prendre plecs morals que no s'allisen mai més, afeccions i tendències inoblidables. A mi, per exemple, les hores passades a la golfa van deixar-me l'enyor de la solitud en seguretat, del somni desvetllat, de la visió de les teulades quan, a l'hivern, totes les xemeneies fumen com a pipes; les vetllades a la vora del foc van fer-me enyorívol de la vida familiar, de l'amistat dels vells, de les converses evocatives entre llargs silencis trencats només per un mot o el guspireig d'una flama que devé més alta; el fet d'haver dormit els primers anys en una cambra emblanquinada, amb bigues al trespol i amb un balcó florit, m'han fet creure que únicament en una cambra semblant dóna goig de reposar i de llevar-se cada matí.
Una altra influència positiva la rebem del carrer."

(Del llibre L'edat d'or, Barcelona: Columna Tresmall, 1996, p. 23)

* * *

"Així, també, el carrer de Bonaire retrobà la continuïtat de la vida en una successió d'imatges que ara s'il·luminen en el fons de la memòria talment tresors, riquesa interior, íntims oripells que a d'altres faran riure. És evident, però, que el fet de viure més de vint anys en un indret, per humil que sigui, mal només sigui un mas, pressuposa una tal quantitat de coses vistes que, si bé no totes foren belles, omplen el sac de l'ànima, marquen el caràcter de l'home i comuniquen un aire -un aura, podria dir-se- que no es perdrà mai més.
Aquest aire, pel que a mi respecta, és encara el del carrer inoblidable on vaig sentir parlar, un dia rere l'altre, de l'estat del temps, de la saó i de la secada, dels vents i de les pluges, de les collites passades (dolentes, és clar, gairebé sempre) i de les futures, incertes per obligació. He vist ferrar centenars de cavalleries i encara em sembla sentir l'olor de la peünya cremada. He vist passar mil carros, amb vela o sense, buits o carregats. Any rere any, he trepitjat raïms a l'entrada de casa i he vist sortir el vi nou de la premsa (unes vegades la de Toniet de Jaime, altres la de Gardel). He vist pelar ametlles (i jo també n'he pelat alguna) i he ajudat a estendre-les, sobre canyissos, a la vorera del carrer. He vist portar sacs d'olives al molí d'on, l'endemà, sortien els moliners amb un cànter d'oli al muscle amb un braç arquejat per damunt del cap, refent el gest mil·lenari. Sé també de l'angoixa de les gelades de mitjan febrer, de la por que fan les pedregades, de les revingudes tardorals arrasadores dels horts. De fet, treball i més treball. De vegades penso si no serà en raó d'haver vist treballar i suar tant els meus convilatans que em senti, sovint, amb tantes ganes de no fer res."

(Del llibre L'edat d'or, Barcelona: Columna Tresmall, 1996, p. 34)