"L'obra poètica de Maria Beneyto, segons la llengua utilitzada, té un to distint, encara que forma part d'un conjunt i d'una cosmovisió de l'existència de l'autora no gens fàcil de deslligar. Aquesta sap formular l'angoixa i el sentit de les limitacions humanes del nostre temps. La seua és una poesia on el tema de l'ésser humà té una força colpidora. D'aquesta manera hi trobem tota una sèrie de constants temàtiques, de les quals en destaquem: primer, el conflicte entre dos mons, d'una banda el món urbà i, d'altra, el món rural; segon, la presència del signe femení o la veu de la diferència, i tercer, la recerca de la realitat fora del poeta."

(Josep Ballester: "Pròleg" a Antologia poètica. València: Consell Valencià de Cultura, 1993)
 

* * *
 

"A més d'una de les millors novel·les valencianes escrites en els llargs anys de la postguerra, La dona forta és també una novel·la d'autodescobriment i conscienciació; una conscienciació no radical de la condició i el paper de les dones que l'autora defineix clarament en la nota a la segona edició:

-Home i dona en peu d'igualtat, però complementant-se; no arrogant-se l'un ni l'altre el protagonisme de l'espècie, sinó, senzillament, formant aqueix utòpic ésser total en què consisteix, o hauria de consistir, la parella humana.-

No podia ser d'una altra manera en una autora que, ja en l'any 1952, s'expressava, mitjançant la creació poètica, en termes molt semblants; sobretot en alguns dels poemes més contundents i definitius de Eva en el tiempo, com «La penitente» o «La peregrina»".

(Jaume Pérez Montaner: "Algunes puntualitzacions sobre l'obra de Maria Beneyto". L'aiguadolç, núm. 22 (Dossier Homenatge a Maria Beneyto). Oliva: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Primavera, 1996)
 

* * *
 

"La decisió personal de Maria Beneyto, castellanoparlant (família, escola i formació autodidacta en castellà), per posar en pràctica dins la creació literària un bilingüisme coordinat adquireix, velis nolis, un ressò extraordinari, car l'escriptora de la ciutat de València va posar en marxa, després d'un esforç d'aprenentatge i de formació autodidacta en català, dos sistemes verbals independents que li han funcionat perfectament a l'hora de la praxi literària."

(Lluís Alpera: "Introducció a la poesia de Maria Beneyto", Pròleg a Poesia (1952-1993). València: Alfons el Magnànim, 1997)