–Com seran les memòries que prepara?
–Comencen en la dictadura de Primo de Rivera. Hi estic treballant.

–Dispararà amb bala?
–No. Seran molt constructives i algunes coses no les explicaré. Per exemple, no diré els noms de les persones que davant la policia van denunciar els companys. Ara són excel·lents persones. Què he de fer? La meva idea és explicar les meves vivències fins als anys vuitanta. Però no sé si hi arribaré en vida. Hi ha molta feina per fer i encara que tinc bona memòria he de consultar moltíssima documentació.

–Un recent llibre de l'exdiputat Albert Alay apunta la tesi que el pujolisme han estat vint anys perduts.
–De cap manera! El més crític amb Pujol he estat jo. Amb algunes omissions, també s'han fet moltes coses. D'això no en tinc cap dubte. Les crítiques no han de ser per destruir l'adversari? […]

–Quin paper creu que està jugant la intel·lectualitat a Catalunya?
–No en fa cap.

–Com?
–No sé ni tan sols si la intel·lectualitat existeix. I aquest és un dels problemes greus que tenim a Catalunya.

–Expliqui's.
–Per una sèrie de raons, vivim en un món molt ensopit… molt ensopit i molt poc creatiu. La Catalunya dels anys seixanta va ser extraordinàriament creativa. Ara no. Només es diuen generalitats. I que tot el gran pensament de la Catalunya actual sigui el Fòrum del 2004 fa plorar… fa plorar. I Déu faci que no fem el ridícul.

–Ho té molt clar.
–El més probable és que es farà el ridícul. La Catalunya actual és un país molt mediocre. Per això durant el discurs d'investidura com a doctor honoris causa a la Universitat Rovira i Virgili vaig explicar el que va representar la Renaixença. Falta en aquests moments creativitat per totes bandes. En la cultura, en la política, en el govern i també en l'oposició fan falta idees i molta creativitat. Sense creativitat el país no avança. I s'ensopeix, com està passant en aquests moments.

(Marcelo Barrera: "Dubto que la intel·lectualitat existeixi a Catalunya", El Punt, 31 d'octubre de 2001)