Trist com quan la lluna no hi és.
Introducció i notes d'Empar Moliner.
Si la producció narrativa de Lluís-Anton Baulenas i molts dels seus personatges no poden ni volen negar que aquest autor és una persona molt vinculada al teatre, la seua producció teatral, i ben especialment Trist com quan la lluna no hi és, té la virtut d'atraure'ns com una novel·la: gràcies a la seua trama negra —segrestadors, polítics, crims d'estat, cabarets...—, a un fons ombriu com la nostra postguerra i, encara, el rerafons suggestiu, l'ombra daurada de la inoblidable Marilyn.
(Sinopsi)