Sant Jordi
Que lluït era el carrer
aquest matí de Sant Jordi!
De roses a desdir,
com un vermell jardí,
ho pintaven tot de somni.

Sota l'abrigall del cel,
no hi brillava ni un estel
com ho feien tantes roses.

El sol, envejós de foc
que enlluernava la terra,
ha decidit fer l'ullet
i adormir-se a la serra...

Les campanes del bosc,
les margarides i tot,
i les herbes més senzilles,
percatant tanta olor
també s'han quedat adormides...

Els ocells enjogassats,
dels seus nius han enviat
a les roses un idil·li.

I ha nascut un bell amor
entre els ocells i les flors
aquest matí de Sant Jordi...

I, Catalunya, tota cant,
tota vermella de Sang,
n'és avui testimoni.

(Publicat a "La comarca d'Olot", núm. 459, 21 d'abril de 1988.)

* * *

Paraules de sardana
Aire d'estiu...
Movent-se, les fulles
dansen...
Cares de festa
i tot un esplet.
La cobla parla.
Parla baixet,
somrient,
com si t'amanyagués 
l'ànima,
amb paraules
de cor endins,
enamorades
i manses!
Ens diu que bleixa
el perfum
i la salabror de l'aigua
i que escampa
l'encís
de les nits d'estrelles
brodades.
Parla fort,
seguint el vent
mentre baladreja
albades.
Amoixa poemes
d'amor
rojos com el sol
en caure la tarda.
Estén arreu,
tot el cant
de la terra Catalana
i l'esperit de la gent
que l'estima
i la proclama,
és el timbre
del seu so
martellejant d'esperança!

(Publicat amb motiu del XXXVIII Aplec de la Sardana, 1991.

* * *

Itinerari.
Camí que el fum eixorca.
Pols. Memòria.

(Dins els punts de llibre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la  Garrotxa, 2011. En línia)

* * *

Sonet al monestir de Sous
Parlen les ruïnes dels segles passats
quan comptaven llunes els seus capitells
i regalimaven, per tots els forats,
guspires d'estrelles com càntirs novells.

Enmig un gran cedre, ostatge d'ocells,
una primavera duia flors al vent.
Les pedres guardaven els secrets més vells
i menudes passes d'un caminar lent.

I quan la tarda, poruga d'enyor,
tornava els cants resant les lletanies,
venien els monjos -mans juntes al cor- 

fent més viu el temps -dolces harmonies!
Llavors, d'aquest seguit de prec i d'amor
els ulls de la Fe miraven els seus dies.

(Inèdit.)