El primer llibre de Manuel Baixauli és aquest conjunt de 65 peces de narrativa breu -en diversos casos microrrelats- de temàtica diversa. La família, els records, la mort, l'amor, hi són tractats amb grans dosis d'imaginació i un llenguatge acurat i prometedor. Difícil de pair per a la majoria de la crítica i el públic lector, va tenir escassa difusió en el moment de la seva publicació: se'n fa una nova edició l'any 2010, a l'editorial Proa, amb un epíleg del propi autor on explica els canvis en la seva consciència d'escriptor onze anys després, l'aprenentatge, i la seva constant cura -recerca- per la reescriptura.